Es miri des d’on es miri, tot, absolutament tot el que hi ha dins la terminal de contenidors Hutchison BEST del Port de Barcelona, és descomunal. Ho són les 13 grues del moll que fan possible descarregar dos milions i mig de contenidors l’any que porten, de mitjana, unes 10 tones de productes. També l’esplanada de 80 hectàrees on s’emmagatzemen milers i milers d’aquestes “llaunes” (com es coneixen en l’argot portuari els contenidors de 20 i 40 peus ).

Aquesta infraestructura, una de les terminals de mercaderies més capdavanteres de tot Europa, és una plataforma intermodal que connecta diferents mitjans de transports, bàsicament el marítim i el terrestre. Com ha explicat al programa ‘Via 15Jorge Moreno, director comercial de Hutchison Ports BEST, “ens dediquem a connectar grans vaixells que venen d’orient llunyà, els descarreguem i emmagatzemem els seus contenidors i després els repartim via terrestre, amb tren o amb camions”. Fan unes 1.000 operacions anuals amb aquests grans bucs, que carreguen uns 17.000 contenidors, explica Moreno, “són operacions molt massives“, i afegeix que arran de la pandèmia “estem veient una concentració de moviments”.

Un “tetris” gegant semiautomatitzat

Moreno té molt clar per què aquesta terminal és important per als barcelonins: “Probablement, el 90 % del que portem a sobre no s’ha fabricat aquí. Vivim en un món globalitzat on la fabricació i el consum estan en llocs diferents, i el 90 % de les mercaderies viatgen per mar“, aquesta terminal els permet que qualsevol mercaderia vinguda d’arreu del món ens arribi a tocar de casa. Un percentatge “molt elevat” de la roba, els electrodomèstics, els aparells electrònics, la fruita i la verdura que consumim diàriament han passat per aquesta terminal de mercaderies, afirma Moreno, “tot el que es pugui ficar en un contenidor, viatja en contenidor“. I no en som conscients.

Una de les parts essencials d’aquesta terminal de mercaderies és “la tecnologia que connecta els diferents mitjans de transport”, exposa Jorge Moreno, “veiem molta grua, molt formigó, però res d’això té sentit sense la tecnologia que permet que tot això es mogui“. BEST és un “cas singular” com a terminal de contenidors, diu Moreno, està semiautomatitzada i hi ha un part de les operacions que estan controlades per robots. “‘Cobots’, m’agrada dir a mi. Són robots col·laboratius. Tenim persones que interrelacionen amb els robots”, i afegeix que “bàsicament per això tenim poques persones treballant-hi”. Contemplar les grans grues com es “mouen soles” crea un efecte hipnòtic, i fa pensar en un joc del Tetris descomunal.

Barcelona, ciutat portuària?

Un cop descarregades les llaunes i dipositades al gran aparcament, es distribueixen via terrestre: “Operem amb 4.000 camions al dia i 16 trens diaris que suposen el 20 % del volum que mou BEST, amb 250.000 contenidors l’any “, explica Moreno.

“El Port de Barcelona sempre ha estat un referent tecnològic, d’innovació en relació amb els ports que tenim al costat”, afirma Moreno. “Quan la gent aterra a l’aeroport, l’última infraestructura que veu abans d’aterrar és la terminal BEST, explica, i confessa que hi ha ciutats com Rotterdam, on la gent coneix molt bé el seu port. Per això creu que el Port de Barcelona “hauria de fer un pas endavant perquè Barcelona passés de ser una ciutat amb port a una ciutat portuària“.