Continua el degoteig d’establiments centenaris de Barcelona que acaben abaixant les persianes de forma definitiva. Aquesta vegada és el torn de la Papereria Lesseps, fundada el 1908 i que ocupava un local dels baixos de les Cases Ramos, a la plaça de Lesseps, al Farró.
La propietària de la botiga, la Pepa Beltrán, es jubila aquest divendres després de més de 50 anys atenent darrere el taulell i ho fa sense haver trobat ningú que agafi el relleu del negoci. “Estic trista i contenta a la vegada. Els clients han respost molt bé i han vingut a comprar molts articles en liquidació”, explica la Pepa. Creu que aquest tipus de comerços de barri tendiran a desaparèixer. “Poca gent s’atreveix a tirar endavant amb aquest tipus de negoci i els hàbits de consum han canviat molt”, afegeix, resignada.
50 anys al capdavant
La Pepa Beltrán va començar d’aprenenta a la papereria el 1974, amb 14 anys, i després va agafar-ne les regnes quan es van jubilar els antics propietaris. Durant tots aquests anys ha ofert un tracte molt personalitzat als clients, amb la venda de material d’oficina, papereria i llibres. Un món que l’apassionava.
La botiga encara conservava molts elements originals com les prestatgeries, el taulell i l’aparador, tots de fusta. I en una paret encara hi penjava un antic rellotge de pèndol i una ràdio de Galena, de principis del segle XX. A més, al magatzem la Pepa hi ha trobat llibres de registre, que fa anys que no s’utilitzen, i compassos dels anys 60.
Antics records
La propietària encara recorda quan els il·lustradors de l’editorial Bruguera venien a comprar material de dibuix a la botiga o el rodatge de la pel·lícula Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, el 1998, al bar del costat, que va ser tot un esdeveniment per al veïnat.
Anècdotes que coneixien els clients més fidels, que han lamentat el tancament de la papereria. Com la Mercè, que va arribar a conèixer els propietaris anteriors i que assegura: “Sempre trobava el que necessitava i ens atenia molt bé”. Ara s’haurà de veure quin futur tindran aquests baixos, que conviuen amb una merceria també del segle passat.
