En altres paraules, l’accés a les dades d’un vehicle és per a un mecànic el que seria una radiografia d’un pacient per a un metge. Li indica d’on prové el problema, amb la qual cosa el diagnòstic és més acurat i la reparació més encertada. Sense aquesta informació, l’operari ha d’actuar a cegues, però si la vol obtenir ha de pagar un import que estipula el fabricant. Segons Jordi Ramos, propietari d’un taller al Guinardó, alguns poden demanar entre 400 i 500 euros al mes. “La informació dels models que acaben de sortir al mercat no la tens mai”, es queixa.
A Catalunya, la flota de vehicles encara és antiga, però es calcula que en 10 anys la majoria ja tindrà connexió a internet. Des del Gremi de Tallers de Barcelona són conscients del perill que això suposa per als tallers independents i demanen facilitats per accedir a les dades d’aquests vehicles. El president del gremi, Celso Besolí, explica que els fabricants “són reacis a compartir la informació” i que si ho fan, no en comparteixen el 100 %. De fet, la Comissió Europea està treballant en una normativa que garanteixi l’accés a la informació dels vehicles connectats de manera virtual, però no s’aprovarà fins, com a mínim, d’aquí a tres anys.
