Reparar el xassís, el motor i repintar aquest vehicle té un cost, per al propietari, d'11.000 euros, però l'asseguradora li n'ofereix tan sols 8.000. Per això, al taller intenten, fent mans i mànigues, ajustar el pressupost amb peces de segona mà. PANTALEÓN GARCÉS, administrador de Tallers Garcés 2002 "Hem de fer malabarismes perquè no es vagin al desballestament perquè les asseguradores paguen el preu de mercat del vehicle quan l'assegurança li mantenen el preu del primer dia, quan era nou el vehicle." Per aquest motiu, molts cotxes hàbils per circular acaben convertits en ferralla. Per això, els Gremi de Tallers de reparació d'automòbils juntament amb la Unió de Consumidors ha presentat una denúncia aquest matí davant l'Autoritat de la Competència contra el que sospiten que és un acord de les companyies asseguradores per limitar les indemnitzacions a un valor inferior al preu de la reparació dels anys. ARMAND HIGUERAS, advocat del Gremi de Tallers de Reparació de Vehicles de Barcelona "Ells fan el barem d'indemnització del que ens pagarien quan anem a vendre el cotxe, quan la llei diu que el que tenen que pagar és tota la reparació, i com a mínim el que costa comprar aquest cotxe. Entre comprar i vendre hi ha mil, 1500 i 2.000 euros. Hi ha milers de casos." El Gremi assegura que aquesta pràctica afecta cada any 8.000 conductors a la província de Barcelona, i suposa un estalvi per a les asseguradores d'11 milions d'euros.
El Gremi de Tallers i la Unió de Consumidors asseguren que l’acord de les asseguradores limita injustament les indemnitzacions a què tenen dret els perjudicats que, sense culpa, han rebut danys al seu cotxe en un accident. Consideren que l’aplica sistemàticament a gairebé totes les asseguradores.
Segons l’advocat del Gremi, Armand Higueras, les companyies no compleixen la llei, sinó que indemnitzen per un suposat valor del vehicle, que és sempre inferior al de mercat, que no permet al perjudicat recuperar la situació inicial que tenia, és a dir, tornar a disposar del cotxe en les mateixes condicions en què estava abans de l’accident.
Aquesta pràctica, diuen, influeix també de manera directa en el mercat de postvenda, atès que redueix o exclou la possibilitat de reparació de vehicles perfectament hàbils per circular. Una perversió del sistema, remarquen, és que els pèrits que valoren els danys són de la mateixa companyia asseguradora del perjudicat, a qui no informen degudament dels seus drets, i que donen com a valor del vehicle el que obtindria l’usuari si el volgués vendre i no el valor de mercat, que és el que costa la compra d’un vehicle similar a l’accidentat i el que marca la llei.
Segons Higueras, a la província de Barcelona es donen cada any més de 8.000 casos d’aquestes característiques, fet que suposa, aproximadament, més d’11 milions d’euros que els perjudicats no reben per la reparació dels seus vehicles amb càrrec a l’assegurança obligatòria que paguen com a titulars del vehicle. Els denunciants esperen que la intervenció de les autoritats i les legítimes exigències dels perjudicats en accidents de circulació obliguin les asseguradores a renunciar a aquesta pràctica contrària a la competència.
