Pels sindicats UGT i CCOO, això de les baixes laborals i l’absentisme per incapacitat temporal no ens ho estem mirant bé. Mentre que molts titulars segueixen posant l’accent en les dades i en els treballadors que reben la baixa, ells reivindiquen que el problema real —i on hauria d’anar la lupa— és en la salut de les persones treballadores. “Tenim indicadors que diuen que emmalaltim més”, diu Mónica Pérez, responsable de Salut Laboral CCOO, “i trobem a faltar solucions de salut”.
“La baixa no l’agafes al súper”
Els sindicats admeten que els últims anys ha pujat el nombre de baixes IT —en comparteixen la preocupació— però rebutgen atribuir-ho a la picaresca. “El que no compartim és que es posi el focus en les persones que es troben en la situació d’incapacitat temporal, perquè és un dret que té el treballador que et garanteix la salut”, diu la secretària nacional de la UGT a Catalunya, Reyes Solaz. “No és el treballador que agafa la baixa com el que va al súper”. Creu que cal buscar les causes d’aquest increment i “veure en quines condicions laborals treballen aquestes persones”. I sentencia: “Si tens un 10 % de la plantilla amb depressió, el problema el tens tu. És dins de l’empresa. Anem al focus i analitzem-ho”.
Reclamen més salut laboral i prevenció
Des de la UGT hi insisteixen: “L’únic que falta a les empreses és més salut laboral i més prevenció. Prevenir la causa d’aquestes malalties”. I en la mateixa línia, des de CCOO reflexionen: “A les empreses no s’està protegint prou la salut de les persones treballadores”. En aquest sentit, Pérez apunta que les IT amb més dies de baixa són les musculoesquelètiques i de salut mental. I també recorda: “Els treballadors tenim quatre sistemes de control quan agafem la baixa” —en referència a l’atenció primària, la mútua de l’empresa, la mateixa empresa i el sistema d’inspecció (ICAM).
“Carreguem la sanitat pública amb malalties professionals”
Per Reyes una de les claus és que s’està carregant la sanitat pública amb malalties professionals que haurien de revertir en la mútua. Sobretot, diu, en en el camp de la salut mental: “Hi ha moltes baixes mèdiques per estrès, depressions o per càrregues laborals que sempre es deriven a la salut pública, quan han passat al centre de treball i haurien de derivar-se a la mútua”.
Per això considera molt important que la llei de prevenció de riscos laborals reconegui com a malalties professionals els riscos psicosocials: “Mentre no es reconegui com a malaltia professional les empreses mai implantaran mesures preventives per a aquestes situacions”.
“Creiem que el treballador agafa la baixa perquè vol?”
Els sindicats reconeixen que la sobrecàrrega del sistema públic de salut no ajuda a agilitzar les altes mèdiques dels treballadors malalts. I, en aquesta línia, Pérez posa el focus en els dies d’espera per ser atès per un especialista. Assenyala que són ells qui moltes vegades ajuden a afinar el diagnòstic, amb les proves i la seva opinió. I si això arriba tard, diu, tot acaba allargant-se més del compte.
També recorden que en molts convenis no es compensa la pèrdua de salari quan la plantilla emmalalteix. I això vol dir que els tres primers dies no es cobra, fins al dia 20 es cobra el 60 % del sou i, a partir del 21, el 75 %. “Creiem que el treballador agafa la baixa perquè vol? Tenint en compte com està el cost de la vida i de l’alimentació?”, s’exclama Solaz. I Pérez afegeix: “Les patronals s’escuden en el fet que la majoria convenis complementen, però no, la majoria de convenis no complementen”.
