El Sindicat de Llogateres ha presentat una instància a l’Ajuntament de Barcelona per exigir que sancioni l’empresa Vandor, especialitzada a gestionar colivings, per haver-se escapolit de l’aplicació del 30 % com marca la llei, avalada recentment pel Suprem, en la rehabilitació de quatre de les seves finques.
En concret es tracta de les obres que Vandor va fer als blocs situats al carrer de Nàpols, 106, el carrer del Consell de Cent, 538, el carrer de Rocafort, 219 i el carrer d’Entença, 69.
El Sindicat de Llogateres, amb els documents de la inspecció tècnica de l’Ajuntament en mà, denuncia que les rehabilitacions que es van fer per convertir els pisos en coallotjaments eren obres majors i que, per tant, Vandor hauria hagut de destinar el 30 % dels pisos de cada bloc rehabilitat a habitatge protegit. I això, asseguren, hauria sumat un total de 17 pisos on ara podrien viure veïns.
Què diu l’Ajuntament sobre aquestes obres?
Segons fonts del consistori, les quatre finques esmentades propietat de Vandor tenen expedients oberts pel Departament de Llicències i Inspecció del districte de l’Eixample per “no haver tramitat correctament la llicència d’obres”. En aquests casos, la propietat hauria d’haver sol·licitat una llicència de gran rehabilitació, que “pot comportar la reserva del 30 % d’habitatges destinats a protecció oficial”, en lloc de llicències menors o comunicats d’obra. L’Ajuntament ja ha requerit a la propietat que presenti la llicència adequada.
Paral·lelament a la tramitació administrativa, l’Ajuntament ha mantingut diverses trobades amb els inquilins afectats, tant en el marc de la Taula pel Dret a Viure de Lloguer que es desenvolupa a l’Eixample com en reunions específiques celebrades amb veïns de les finques d’Entença, 69 i Consell de Cent, 538, entre d’altres.
El procediment més avançat és el d’Entença, 69, on la propietat ha presentat un recurs d’alçada que està pendent de resolució. Si es desestima, haurà de presentar la llicència de gran rehabilitació corresponent.
Veïnes en peu de guerra
Davant de les crítiques per la seva manera d’operar, Vandor explica que en totes les finques que compra o gestiona per fer-hi cohabitatge aconsegueix arribar a un acord perquè marxin el 94 % dels veïns. Uns, perquè accepten el final del contracte i altres, per una compensació econòmica, però hi ha una petita part que es resisteix a marxar de la que consideren que és casa seva. Pel que fa a la finca del carrer del Consell de Cent, 538, la veïna que es resisteix a marxar és l’Elisabeth Lezama. Segueix pagant cada mes 670 euros a Vandor malgrat que el contracte de lloguer està rescindit. Com l’empresa l’ha demandat per no deixar l’habitatge té un desnonament previst per al 16 d’abril. Assegura que no té on anar. “M’agradaria que em fessin un contracte on fa 28 anys que visc. He invertit diners per arreglar el pis. Jo vull quedar-me aquí”, afirma l’Elisabeth.
Com ella, hi ha més veïnes que viuen en pisos que també són propietat de Vandor i que amb el suport del Sindicat de Llogateres es neguen a deixar casa seva. Totes reclamen un contracte nou per al pis on viuen. Vandor n’ha demandat a sis per recuperar els pisos.
És també el cas de la Rosario Castelló, que viu al carrer d’Entença, 69, i la Wendy Sosa, que viu al carrer de la Concòrdia, 12. La Rosario és l’única veïna que queda al seu bloc d’11 pisos, la resta són colivings. Fa 27 anys que viu en aquest pis pel qual segueix pagant 1.048 euros a Vandor malgrat que té el contracte rescindit. El seu desnonament encara no té data perquè està pendent de l’apel·lació que va fer la seva advocada i el seu cas es troba a l’Audiència Provincial.
La Wendy Sosa viu al carrer de la Concòrdia, 12 i té un informe de vulnerabilitat. Viu amb la seva mare de 82 anys, la seva germana i el seu nebot que té discapacitat. Segueix pagant 800 euros per un pis de cinc habitacions malgrat que fa dos anys que se li va acabar el contracte.
Vandor assegura que a totes aquestes veïnes els ha ofert un “habitatge alternatiu de característiques similars” amb contracte de fins a set anys perquè la societat inversora assegura que té un “compromís social” clar.
Vandor nega haver fet grans rehabilitacions
Segons Vandor, propietat del fons d’inversió britànic Patron Capital, “les actuacions que practica en tots els seus immobles no són obres majors“. Per això assegura que presentarà les al·legacions i recursos pertinents als informes de l’Ajuntament, en considerar que existeix “una discrepància tècnica de fons en la valoració de les obres“. La companyia afegeix que “defensarà la seva posició basant-se en criteris arquitectònics objectius i consolidats”.
Vandor té 13 finques en propietat a Barcelona i també en gestiona sis més d’altres propietaris. Només gestiona tres blocs on, per ara, només hi ha veïns que tenen contractes en vigor o de renda antiga. El seu model de negoci és el lloguer d’habitacions de curta durada que amb el topall actual asseguren que els farà guanyar un 40 % menys, però descarten de moment destinar els seus pisos al lloguer residencial.
Barcelona en Comú assenyala el govern Collboni
El Grup Municipal de Barcelona en Comú ha demanat per escrit la compareixença de la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, responsable de l’Àrea d’Urbanisme, “per incomplir de manera flagrant i sistemàtica el 30 %”. BComú assenyala directament l’alcalde Collboni “com a màxim responsable de l’incompliment del 30 % i de la desídia del seu govern a l’hora de fer inspeccions en edificis on s’està rehabilitant l’interior i aplicar sancions“.
BComú afegeix que “el 30 % és un dic de contenció per protegir les veïnes de les expulsions massives per convertir els habitatges en colivings“.
Els de Tarafa denuncien que, durant el govern Collboni, s’han congelat cinc sancions milionàries per l’incompliment del 30 %, unes sancions que BComú va deixar en marxa quan estava a l’alcaldia, però que el PSC va paralitzar quan va arribar al govern i va substituir per sancions urbanístiques que no arriben als 3.000 €.
