compartir
El sector immobiliari català, en bloc, rebutja la proposta de limitar la compra d’habitatge només als usos residencials —que només es pugui comprar un pis per viure-hi. Des que un informe del Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB) en va avalar la viabilitat jurídica en les zones tensionades, aquesta proposta ha ressonat al Parlament —on Salvador Illa va anunciar que ho estudiaria— i a l’Ajuntament —on el govern municipal també s’ha compromès a mirar-s’ho. Arran d’això, van sorgir les primeres crítiques del sector i, ara, han fet un front comú per qüestionar una mesura que, d’entrada, asseguren que no s’ajusta a l’ordenament jurídic.
La limitació agreujaria el problema de l’habitatge
En un comunicat conjunt, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), el Col·legi d’Administradors de Finques, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i el Consell de Cambres de la Propietat de Catalunya asseguren que prohibir determinades compres d’habitatges no només no solucionaria el problema, sinó que l’agreujaria.
Pronostiquen que una limitació d’aquestes característiques faria caure l’oferta i, com a conseqüència, apujarien els preus —perquè hi hauria menys pisos al mercat. A banda, afegeixen que es generaria “encara més inseguretat jurídica”.
Defensen poder comprar pisos per posar-los a llogar
“La prohibició d’adquirir habitatges per destinar-los al lloguer comportaria una reducció significativa del propi parc d’habitatges“, diu el comunicat. I apunten que això afectaria especialment les persones físiques —que representen més del 65 % del parc de lloguer a Barcelona. “Legislar en contra dels inversors, dels potencials compradors i del conjunt del sector, que són qui nodreixen d’oferta d’habitatge a Catalunya, restringirà encara més el parc d’habitatges”.
Recorden que en un mercat d’habitatge declarat com a tens, “l’adquisició d’un immoble per destinar-lo al lloguer —fins i tot si es tracta d’un únic habitatge— ja es troba sota unes condicions d’arrendament regulades per l’administració”. I consideren que anar més enllà “és desproporcionat“.
Creuen que frenaria també la rehabilitació
També consideren que si no es poden comprar edificis sencers per rehabilitar-los i després posar-los a la venda, es frenaran les reformes i la renovació del parc residencial. Per això, insten les administracions a “apostar per polítiques que incentivin l’oferta d’habitatge en col·laboració publicoprivada”, i fer-ho “respectant el marc jurídic nacional i europeu”.
