Fer-se un vestit a mida és un luxe que no està a l’abast de totes les butxaques. L’èxit de la producció de la moda en cadena i la confecció industrial gairebé han erradicat l’ofici de sastre. A Barcelona, queden poques sastreries de tota la vida i hi falten professionals. Darrerament, però, han sorgit noves vocacions que són el bri d’esperança del sector.

“Un vestit a mida és un delicatessen, el mateix que els cuiners. El que passa és que els cuiners estan de moda i els sastres encara no. Però ja vindrem, tornarem a estar de moda.”

Així resumeix el present i el futur de l’ofici de sastre Joan Basiria Viver, propietari de la sastreria Baseiria (C/ Aribau, 24). Després de mig segle rere el taullel i enfilant l’agulla —primer com a aprenent i, més tard, com a empresari—, conserva l’optimisme. Però per mantenir el negoci que la seva família va aixecar el 1934, també s’ha vist forçat a adaptar-se als nous temps. Per això, ha incorporat la confecció.

El diagnòstic dels professionals que s’hi dediquen és inequívoc: els hàbits socials han canviat i, a banda, la confecció industrial i les grans cadenes han fet que la feina del sastre quedés en segon pla. Segons Baseiria, “Abans, el diumenge, la gent es vestia per anar de passeig. Ara es posen un xandall i, per tant, el vestit ja no el necessiten”. “Si només fóssim una sastreria, ja estaríem morts”, sentencia.

La falta de professionals enterboleix el futur

El sector s’enfronta a un enèsim obstacle: la falta de professionals que puguin rellevar els sastres que han deixat l’agulla després de dècades enfilant-la. La Societat de Mestres Sastres La Confiança hi ha posat remei. Es tracta d’un grup de sastres jubilats que han muntat un petit taller on ensenyen l’ofici a noves generacions.

No els va malament. Carles Trullols, professor, apunta que “sembla que la sastreria ha començat a remuntar. Ja hi ha sastres joves que hi estan apostant“. Tot i això, admet que tornar a l’època d’esplendor del vestit fet a mida —a Barcelona, la dècades dels 60 i 80— “costarà molt”.

D’aprenents, doncs, n’hi ha pocs, però n’hi ha. El taller de Baseiria n’és un exemple. En Gabriel Zegri treballa braç a braç amb en Joan amb una mirada molt positiva. “Jo crec que té futur. És un ofici artesanal i som pràcticament els únics que podrem competir amb les grans empreses. Fem un producte molt diferent“, expilca Zegri.

La juventut cada cop aposta més pel producte fet a mà

A la sastreria Blasi, fan la mateixa radiografia del sector i consideren que el futur encara els guarda sorpreses. Segons Josep M. Blasi, el fundador, “hi ha certa inquietud per part de les persones joves per vestir diferent”. Sastreries històriques de Barcelona com aquesta esperen que la darrera tisorada encara trigui a arribar.