L'Ingrid és la tercera pota de 'Ganchitos'. Avui es reuneixen per parlar del nou número. Es tracta d'una publicació digital de patrons de ganxet i brodats, que ja té versió per iPad i aviat també en tindrà en paper. El primer exemplar va sortir a la primavera. Les tres van arribar per casualitat al món del punt i les llanes i van apostar per dedicar-s'hi. La font d'ingressos principal arriba, però, dels cursos. INGRID VALLS, Ganchitos "Els tallers és una forma de dedicar-te a fer coses manuals, però no a vendre-les, però que et donen uns ingressos. És com una altra feina, però en el nostre cas fem una cosa que ens agrada i ens dóna per viure." L'Anna i la Maria també treballen amb les mans. Fan "scrapbooking". Són treballs amb papers per decorar des d'albums a lletres o teles. Una afició que van descobrir quan van ser mares. Es van apuntar a un curs i pas a pas han aconseguit fer un negoci del seu hobby. MARIA MARTÍ, 100% made with love "Les dues venim de multinacionals, portàvem uns horaris molt esclaus, la conciliació vida familiar vida laboral era complicada perquè havíem de viatjar, departaments internacionals... i vam dir, fem el pas i provem." Les xarxes socials van ser la clau. Van obrir una pàgina a Facebook per penjar tot el que feien i el boca orella va fer la resta. La moda pel fet a mà també els ha ajudat. ANNA BRUGADA, 100% made with love "Independentment de si és un boom o no, el més important és el que sentim cada cop que treballem i posem les mans en les nostres creacions." Darrere del plaer de les manualitats, però, hi ha un pla d'empresa, reminiscències dels seus orígens, i el projecte d'obrir una botiga a Internet.

L’afició per les manualitats s’ha disparat en els darrers anys. Teixir, tricotar o l'”scrapbooking” estan de moda. Són “hobbies”, però també hi ha qui ja ha aconseguit convertir-los en el seu negoci: des de vendre productes artesans fins a distribuir el material o publicacions especialitzades.

Sovint tot comença de forma casual, amb la visita a un blog o un curs d’iniciació. Aquesta va ser la llavor de 100% made with love. L’Anna Brugada i la Maria Martí es van apuntar a un taller d'”scrapbooking” (o muntatge d’àlbums) coincidint que totes dues estaven de baixa maternal. I des de llavors no han parat d’encunyar, retallar i estampar. Fan treballs amb papers per decorar des d’àlbums de fotografies fins a lletres o teles. De seguida els amics els van començar a demanar encàrrecs i van decidir obrir una pàgina a Facebook per penjar-hi totes les seves creacions. El boca-orella va fer la resta.

L’èxit els va fer repensar les seves feines. Tant l’Anna com la Maria treballaven en una empresa multinacional que els donava seguretat i projecció professional, però feia difícil la conciliació familiar. I el cuquet pel “handmade” ja els havia picat. Així que van passar de la baixa per maternitat a una excedència laboral. I ara se centren en el pla d’empresa alhora que es coordinen per treballar cadascuna des de casa seva i fer cursos. Ara, però, són elles les professores. Tot plegat, una font d’ingressos. El boom per les manualitats i el retorn a treballar amb les mans els ha ajudat. Fan el que els agrada i el que els agrada està de moda. I no tothom té temps… o habilitat.

L’habilitat de l’Íngrid Valls, la Leire Villar i la Núria Picos és el ganxet. I els brodats, les llanes, el drapet, el punt… En definitiva, tricotar. Juntes tenen un projecte: Ganchitos, una publicació digital de patrons de ganxet i altres labors que venen en una botiga en línia i com a aplicació per a iPad. El primer número va sortir a la primavera i ara preparen el llançament del segon. Venen formats i dissenys molt allunyats dels que hi havia fins fa uns anys, “coses d’àvies, els típics tapetes, tot molt clàssic”, diuen. I en castellà, ja que fins ara la majoria de patrons que els agradaven els trobaven a Internet en anglès o japonès.

Totes tres també han aconseguit viure de les agulles, tot i que combinen Ganchitos amb altres projectes. L’Íngrid assegura que viure del tot dels productes fets a mà “és molt difícil”. Ella va deixar la feina en una agència de publicitat, quan es va apuntar, ara fa sis anys a un curset a Duduá, a Gràcia. De seguida es va aficionar a tricotar i poc després feia el pas. Cap d’elles tres no ven els articles, ja que el preu de fer-los a mà seria massa elevat i, per tant, poc rendible. Per això, venen els patrons. I també imparteixen tallers, “una altra forma de dedicar-te al que ens agrada i que ens dóna per viure.”