Els sous del barcelonins que s’han estudiat són els del tram final de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica. L’anàlisi revela que tot i que hi ha una lleu recuperació, els sous mitjans han baixat un 6,5 %, i afegeix que hi ha més salaris amb valors propers o inferiors a la mitjana i, en canvi, pocs que registrin valors molt alts. Les diferències entre els qui més guanyen i els qui menys augmenten un 4,8 %. De fet, l’informe estableix que la meitats dels assalariats de la ciutat van guanyar menys de 22.676 euros bruts anuals, segons dades del 2015.
En comparació amb altres grans ciutats espanyoles, Barcelona està a la part alta pel que fa a remuneracions mitjanes i en una zona intermèdia en termes de desigualtat i bretxa salarial entre homes i dones. El rànquing de ciutats menys desiguals l’encapçala Saragossa, mentre que Madrid és a la més desigual de la llista.
La bretxa intergeneracional
Els joves menors de 30 anys són el grup amb els sous més baixos, però també els més afectats tant pel que fa a la temporalitat com a la precarietat. La bretxa intergeneracional és palpable en les condicions laborals dels barcelonins, perquè augmenten les diferències entre els treballadors amb un contracte laboral antic i un de nou, i els que tenen una feina estable i els que no en tenen.
Les dones segueixen cobrant menys que els homes
La diferència salarial entre homes i dones s’ha reduït lleugerament, però no pas perquè s’hagin apujat els sous a les dones, sinó perquè la incorporació d’homes joves al mercat laboral, en pitjors condicions que els que ja estaven ja treballant, ha fet reduir la mitjana del sous que perceben els homes barcelonins.
