Gestionar el Tibidabo, un parc d’atraccions amb tanta història i que els veïns de Barcelona —i rodalia— se senten tan seu, no és fàcil. Ho sap molt bé la directora de l’espai, Rosa Ortiz, que admet que “nosaltres anem transformant el parc, però la gent se l’estima tant que no el podem canviar gaire“.
“Hem de treballar sempre amb molta prudència”, afegeix, “però tampoc et pots quedar enrere i has d’anar afegint i afegint però sempre sense ferir sensibilitats”.
El futur és el “contrast” entre passat i futur
Per Ortiz, el futur del Tibidabo és, precisament, el contrast entre “les atraccions històriques que tenen tant de valor sentimental i patrimonial amb la tecnologia puntera“. D’entre les emblemàtiques destaca la Talaia, que anys enrere es deia que curava la tos ferina; o l’avió, una rèplica exacta del primer aparell que feia els viatges entre Barcelona i Madrid. “Quanta gent ha dit: no he pujat en avió però he pujat al del Tibidabo”.

En total el parc té 30 atraccions —més els espectacles—, i de totes en destaca el plus de ser a la ciutat: “A l’avió sobrevoles Barcelona, quan puges a la muntanya russa, estàs caient sobre la ciutat. A la caiguda lliure estàs 550 metres sobre la ciutat i tens unes vistes meravelloses”.
No hi haurà més atraccions
El Tibidabo té 12 hectàrees i només hi ha atraccions en una tercera part. No hi ha espai per fer-ne més, admet Ortiz, però sí que hi ha marge per substituir-les i millorar-les: “Aprofitem la tecnologia per fer que les atraccions vagin evolucionant”. I en posa per exemple el tren Tibidabo Express, que ha incorporat unes ulleres de realitat virtual que fa que l’experiència sigui diferent amb ulleres que sense.

El 30 % dels visitants són barcelonins
Més de 22.000 famílies són sòcies del parc. El 30 % dels visitants són barcelonins i només un 10 % dels clients són turistes estrangers. Rosa Ortiz reconeix que “hi ha un públic que després ens abandona perquè els nens es fan grans o perquè ets jove i penses que el parc no et pot oferir el divertiment que esperes”, però assegura que quan tornen “tenen unes emocions encara més fortes per la història, pels records, perquè ho has viscut amb els teus avis o pares”. Al cap i a la fi són gairebé 125 anys plens d’històries, i assegura que “n’hi queden molts més”.
Se suposa que deu ser la darrera entrevista abans de jubilar-se! Molts anys hipotecant el Parc a compte de BSM. Tampoc ha estat un premi amb el personal. Molt "parc feliç" i molta brut sota l'estora. Un "negociet" de la reina de les muntanyes de Yupi, vaja.