La Rita va ser cambrera de pis durant 20 anys. Va començar a endinsar-se en l’ofici arran d’una separació: “Em vaig decantar pel sector hoteler perquè era on hi havia més feina, sabia que com a mínim tindria un sou cada mes, no era massa, però era un sou“, explica. “És una feina feminitzada, no importem a ningú”, sentencia.
Netejar una habitació implica moltes tasques. La majoria disposen de dos llits, mobiliari, vidres, lavabo i terres, i si n’acaben de marxar els hostes també s’ha de canviar tota la roba de llit i del bany. La Rita havia d’enllestir 22 habitacions cada dia, de les quals 10 o 12 eren de sortida, a més de netejar les zones comunes com la recepció i els banys. “Feia uns 20 minuts per habitació. Al principi anava tremolant perquè has de tenir temps de fer-les abans de les 15 h, i no totes estan sempre igual“, assegura.
Hèrnies discals o colze de tenista, entre les lesions més comunes
El ritme de treball de la Rita va fer que ara porti mitja pròtesi al genoll i pateixi tendinitis crònica als abductors. Ella sempre ha treballat molt amb les cames perquè el fet d’haver d’anar de pressa feia que hagués de moure bona part del mobiliari amb les cames. “És un estrès constant i continu, a banda de la pressió que arriba de la recepció”, afirma.
D’entre les lesions més comunes d’aquesta feina destaquen els problemes als metatarsians per escórrer més de 200 cops al dia una baieta, hèrnies discals —sobretot a les cervicals i lumbars per ajupir-se repetidament—, tendinitis cròniques a les articulacions, patir el colze de tenista, o tenir problemes respiratoris per la utilització continuada de productes químics.
“Encara queden moltes malalties per reconèixer, ens volem jubilar abans perquè cap cambrera de pis arriba a l’edat de jubilació, és una feina que requereix moltíssim esforç”, diu González. “Imagino que no s’haurà fet cap estudi perquè tampoc interessa”, afegeix.
“La indústria del turisme sempre enriqueix els mateixos”
El creixement del turisme a la ciutat planteja la qüestió sobre si enriqueix o precaritza les cambreres de pis. La Rita explica que ara a Barcelona ja no hi ha temporades baixes, s’acostuma a considerar sempre alta, i assegura que li fa gràcia quan diuen que el turisme és la primera indústria del país. “Doncs serà per a quatre”, diu. “Barcelona s’ha convertit en un parc temàtic, la indústria del turisme sempre enriqueix els mateixos”, apunta.
El col·lectiu encara té por
Les kellys s’han hagut de mobilitzar molt per aconseguir una millora dels seus drets. Malgrat això, el col·lectiu encara té por per la situació precària en què es troba immers: “La majoria no agafa baixes perquè si d’un sou de 1.000 euros te’n treuen 200, doncs ja em diràs tu”, conclou González.