(ACN/Redacció) Barcelona ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre l’any 2016 i el 2024, i també un 30 % de les sabateries i negocis de pell, segons els censos municipals de locals comercials. Les dades il·lustren el retrocés del comerç tradicional i al detall, que en l’àmbit de l’alimentació també es veu en negocis com les peixateries —n’han tancat 141 en aquests vuit anys, quasi el 25 %—, les botigues d’ous i aviram —un 15 % menys— i fins i tot les carnisseries —un 10 % menys.
Per fer front a aquesta situació, l’alcalde, Jaume Collboni, va plantejar recentment regular els lloguers comercials i un fons per comprar locals emblemàtics “en risc”.
Merceries en perill d’extinció
Les merceries han desaparegut a poc a poc de la ciutat i ara n’hi ha menys de 200. El darrer tancament ha estat el de la històrica merceria Tarragona, que va abaixar la persiana després de 109 anys al barri de Gràcia. Entre els qui encara resisteixen hi ha el Ramon Martínez Perelló, tercera generació de la Merceria Perelló. El seu negoci resisteix “adaptant-se de forma camaleònica al client”, però té dubtes que la quarta generació segueixi el llegat.
“Abans hi havia una merceria cada tres cantonades, ara n’hi ha una cada tres barris”, apunta Perelló. Entre les causes d’aquest declivi, reconeix que els basars xinesos els han fet mal perquè ofereixen molts dels seus productes, tot i que “amb una qualitat inferior i un servei d’assistència del qual no es poden fer càrrec”.
Desaparició d’altres negocis tradicionals
Les merceries no són els únics negocis que han anat desapareixent en els últims anys. Les sabateries i els negocis de pell viuen una situació molt semblant. En menys d’una dècada han tancat almenys 250 establiments, un 30 % dels que hi havia el 2016. El cas de les drogueries i les perfumeries no és una excepció i també han abaixat la persiana un 25 % dels negocis que hi havia el 2016.
L’alimentació dels barcelonins també ha canviat i ara el més habitual és comprar als supermercats. Com a conseqüència d’aquest canvi d’hàbits, s’han perdut pràcticament una de cada quatre peixateries, un 15 % de les botigues d’ous i aviram i un 10 % de les carnisseries.
Mesures per protegir el comerç
Pròsper Puig, president de la Fundació Barcelona Comerç i expropietari de la històrica Cansaladeria Puig, assumeix que el tancament del negoci tradicional és una realitat que volen combatre, tot i que defensa que els eixos comercials mantenen una fortalesa important.
Sobre la proposta feta recentment per l’alcalde Collboni de regular lloguers comercials i comprar locals emblemàtics “en risc”, Puig considera que veu és difícil la protecció del comerç històric, però es poden fer moltes coses. Per la seva banda, Perelló demana no només mesures econòmiques, sinó també un relaxament de les normatives municipals (retolació, il·luminació, accés adaptat, regulació laboral, etc., segons enumera): “Fan que cada vegada ens sigui més complicat tirar endavant el negoci”.
Dinamisme comercial barceloní
Les dades d’obertura i tancament d’establiments s’han de posar en un context de dinamisme comercial a Barcelona. Actualment hi ha 61.875 locals actius a la ciutat, un increment d’un 2,6 % (1.500 negocis) respecte del 2016. En aquest sentit, la reculada dels tradicionals no es pot imputar en cap cas a una davallada del volum de negocis.
A més, hi ha alguns creixements comercials que sobresurten, com l’obertura sostinguda d’establiments de gimnàs i fitnes, dels quals la ciutat té un terç més que el 2022: de 367 locals s’ha passat a 486 en tan sols dos anys (no es pot comparar amb el 2016 perquè estaven agrupats gimnasos i equipaments esportius). També es pot inferir l’impacte del comerç electrònic en l’augment de les activitats d’emmagatzematge, amb un creixement espectacular del 44 %, 800 punts a la ciutat en dos anys, de 1.684 a 2.419.
