Els ajuts per a la rehabilitació del programa FAC (finques d’alta complexitat) del Pla de barris són diferents de la resta. No és la comunitat veïnal qui els busca i sol·licita, sinó que l’equip municipal detecta les finques que s’ajusten al programa perquè compleixen uns indicadors crítics pel que fa a la conservació de l’edifici i el component socioeconòmic del veïnat. Aleshores s’ofereix a la comunitat el suport per tramitar l’ajuda i gestionar tot el procés de rehabilitació des d’un punt de vista tècnic, administratiu i social. “Se’ls ajuda a demanar pressupostos, a entendre’ls, els aconsellem quines són les millores que cal fer…”, explica Arnau Balcells, director del Pla de barris.
Aquest programa fa vuit anys amb un balanç de 98 finques rehabilitades, de les quals 25 encara estan en marxa, i 50 milions d’euros invertits. En aquest mandat han pogut sumar 10,2 milions extra procedents dels fons europeus Next Generation.
Aplanar el camí de la rehabilitació
D’aquesta manera s’eliminen obstacles per a les finques altament complexes que no haurien accedit a un ajut i, per tant, no haurien reparat uns edificis degradats. “Hi ha comunitats que no s’assabenten o no s’atreveixen a demanar les ajudes. Hi ha pisos que no se sap qui n’és el propietari o sense una herència rebuda, pisos buits o ocupats…”, afegeix com a exemples Arnau Balcells. En altres casos poden ser comunitats amb un gran nombre de veïns, cosa que dificulta arribar a un acord.
És el cas de les dues comunitats que formen un bloc de la Prosperitat. Es va comprovar que complien els requisits per accedir a unes ajudes que en alguns casos arriben al 100 % i es van posar d’acord les dues comunitats per engegar les reformes. “Ja teníem sancions de l’Ajuntament per problemes amb la façana. Volíem fer la rehabilitació però no la podíem afrontar econòmicament. Això ens ha ajudat moltíssim”, explica l’Alejandro Carballo.
Ara l’edifici ha renascut: n’han reparat la façana, renovat completament la porteria i les escales, tenen un ascensor més gran i mesures d’eficiència energètica, com plaques solars, aïllament tèrmic i finestres noves. “Es nota a la factura del gas i de la llum, el pis no baixa dels 18 graus”, afegeix Carballo. Precisament la millora de l’eficiència energètica és una de les prioritats del programa FAC.
Més enllà de la rehabilitació estricta
Tot plegat ve acompanyat d’altres mesures més socials, com millorar la cohesió veïnal a través de la gestió de conflictes, la regulació de la comunitat de veïns, o la detecció i derivació de casos concrets a altres instàncies, com pot ser serveis socials. També s’intervé per derivar pisos a la bossa de lloguer social o, fins i tot, es fa mediació per millorar les condicions dels llogaters. A més, els ajuts incorporen clàusules per evitar que s’apugin els lloguers un cop acabades les reformes i s’expulsin veïns.
