Incertesa és la paraula que defineix la situació en què queden les pròrrogues dels lloguers després que el Congrés dels Diputats tombés la mesura que pretenia blindar-les.
El que va derogar aquest dimarts la cambra baixa era un decret del Govern espanyol que obligava els propietaris a prorrogar fins a dos anys els contractes que caducaran d’aquí al 31 de desembre del 2027, sempre que ho reclamés l’inquilí. A més, el decret també establia que en aquests casos l’increment del preu del lloguer no podia superar el 2 %.
Eren mesures que pretenien atenuar els efectes de la guerra de l’Iran i que el govern va aprovar conscient que potser no tindria prou suports parlamentaris. Per això, de fet, s’han votat per separat de la resta de receptes anticrisi. I, efectivament, arribat el dia, els vots en contra del PP, Vox i Junts l’han fet derogar. Ara bé, el decret ha estat en vigor poc més d’un mes i en aquestes setmanes molts llogaters han aprofitat per sol·licitar l’allargament dels contractes. I la pregunta és: què passa ara amb aquests lloguers?
Tindran la pròrroga vs. allau de litigis judicials
Entre els experts consultats hi ha dues doctrines. D’una banda, els qui coincideixen amb el Govern espanyol i asseguren que qui ha fet la sol·licitud abans de la derogació, tindrà la pròrroga dels lloguers. I, de l’altra, els qui no ho veuen clar i pronostiquen una allau de litigis judicials.
“Els arrendataris que han sol·licitat aquesta pròrroga de dues anualitats del contracte de lloguer i que aquesta sol·licitud ha arribat a l’arrendador, n’obtindran la pròrroga“, diu Rosa Maria Garcia Teruel, professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona. I sobre una possible judicialització de la qüestió admet: “És possible que acabi als tribunals, perquè al final la població té dret a reclamar el que considera que li pertoca, però un cop arribi als tribunals, l’autoritat judicial no tindrà dubte perquè en aquest mes i escaig s’ha aplicat”.
“Hi pot haver un xoc de drets”
Però també hi ha qui no ho veu tan clar i, en aquest sentit, pronostica una allau de litigis judicials. En aquest cas, diuen que si bé el llogater pot haver demanat la pròrroga del contracte en un moment en què el decret l’emparava, el fet que la norma tingui projecció de futur i afecti contractes que encara no estan vençuts compliquen la situació.
“Veig complexa l’aplicació d’un decret derogat que es projecta a futur perquè el decret hauria de complir amb la naturalesa del decret, que és atendre una situació d’extrema i urgència necessitat“, diu Maridalia Rodríguez, doctora en dret i professora de Dret Civil a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona). Recorda que afecta contractes no vençuts i considera que hi pot haver un xoc de drets important entre els qui defensen la pròrroga dels contractes emparats per un decret derogat però en vigor quan la van demanar, i els qui defensen també els seus drets en virtut de la Llei d’arrendaments urbans, que ja no està limitada per cap decret. Per això creu important que els tribunals es pronunciïn i estableixin jurisprudència. “No hi ha jurisprudència forta per estar segur des del punt de vista jurídic quina és la solució concreta, per tant, es necessita que es pronunciï el poder judicial”, resol Rodríguez.
Missatge de calma del Govern espanyol
Fins i tot la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, admet que tot plegat pot acabar als tribunals. Aquest dimecres ha enviat un missatge de calma a les persones que han sol·licitat la pròrroga dels contractes mentre el decret estava vigent perquè, al seu entendre, han quedat coberts pel decret llei.
Ara bé, reconeix que podria ser que arribés a la justícia i, aleshores, considera que els tribunals estaran a favor del dret de l’habitatge i de la filosofia de la norma. La ministra també ha ofert el telèfon el 047 per esclarir dubtes i rebre assessorament.
