TAE és d’aquells conceptes que a molts ens sona però pocs sabem exactament què és. El vinculem a productes financers i a interessos i, de fet, diuen els experts que és l’indicador que més s’ha de tenir en compte a l’hora de demanar un crèdit o hipoteca. Però, per què és tant important?
Inclou totes les despeses
Per entendre què és la TAE cal conèixer abans el TIN —el tipus d’interès nominal—, que és en definitiva el preu que haurem de pagar pels diners prestats. És un cost pactat per deixar-nos la quantitat que necessitem —els clàssics interessos—, però això no vol dir que després no hi hagi altres despeses associades a l’operació, com ara comissions d’obertura o d’altres. Doncs bé, la TAE —taxa anual equivalent— inclou totes els costos financers relacionats amb l’operació. I, per tant, ens diu el cost final i real pels diners prestats.
“Podríem dir que és un comparador financer”, diu Juan Antonio Belmonte, de l’Associació Europea d’Assessors Financers (EFPA). “El que ofereix principalment és comparar préstecs hipotecaris de manera igualitària”. Recorda que és una referència estandarditzada i amb una fórmula clara avalada pel Banc d’Espanya que ens permet veure amb més claredat el préstec més beneficiós per a cadascú.
Igual que en els vols, no és or tot el que lluu
Tenir clara aquesta informació pot ajudar a no deixar-se portar per reclams que no donen tota la informació. És a dir, si només ens deixéssim portar pel TIN, podríem pensar que un crèdit al 0 % és més beneficiós que un altre al 2 %.
Però això pot resultar ser al revés si s’hi afegeixen totes les despeses financeres relacionades. Amb la TAE, tot queda més clar i estandaritzat perquè ens diu el cost final i real de rebre els diners prestats. De fet, per aquest motiu la normativa espanyola obliga a incloure la TAE en la publicitat dels productes financers o als contractes.
“És com quan vas a comprar un bitllet d’avió per internet. Primer potser et diu que val 30 euros però després va pujant per la maleta i altres aspectes. El TIN serien els 30 euros i la TAE, el preu real del bitllet”, diu Belmonte.
Què no inclou la TAE?
Nicolás Stupiski, de l’associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances AICEC-ADICAE, creu que és una molt bona eina per acostar-se una mica més al cost real que pot tenir un crèdit, però recorda que hi ha despeses que queden fora de l’indicador. Explica que la comissió per cancel·lació anticipada, per exemple, no s’hi pot incloure perquè no se sap si el préstec s’acabarà cancel·lant anticipadament. Igual que la comissió d’amortització o, en els casos d’hipoteca, el notari o els impostos que cal pagar.
La TAE, diu, inclou i dona forma de percentatge a tots els costos relacionats amb l’obtenció i manteniment del crèdit que “són coneguts pel banc”. Com ara la ja anomenada comissió d’obertura o d’estudi i tramitació si són obligatòries. Explica Stupiski que, fins i tot, s’hi pot incloure l’assegurança però només en els casos en què estigui inclosa en l’oferta del crèdit.
Com es calculen la TAE i el TIN?
Calcular la TAE no és cosa fàcil. La fórmula matemàtica és complexa, però per fer-ho fàcil el Banc d’Espanya té un simulador al seu web que permet fer-ne el càlcul introduint les dades de l’operació.
El TIN, en canvi, no es calcula a través d’altres dades, sinó que és el percentatge que l’entitat financera estableix per cobrar o retornar els diners sense incloure comissions ni despeses addicionals. És a dir, és el percentatge estricte que el client pot pagar per rebre un crèdit o pot cobrar per posar estalvis en, per exemple, un dipòsit. En el cas d’una hipoteca a interès variable, per exemple, el TIN es calcula sumant l’euríbor al diferencial que aplica el nostre banc.
