Què és la prima de risc?

En termes generals, la prima de risc és la quantitat addicional que un inversor exigeix quan inverteix en un projecte arriscat. Així, la prima de risc és un valor que es pot aplicar en qualsevol tipus de deute.

Ara bé, el valor del qual es parla actualment fa referència al deute dels Estats, també anomenat deute sobirà. En aquest cas, la prima de risc és la diferència entre la rendibilitat d’un deute públic amb un altre de referència, l’alemany.

La prima de risc es calcula restant el tipus d’interès del deute d’un país amb el tipus d’interès del deute públic d’Alemanya. La unitat de mesura són els punts bàsics, per tant, un 1% de diferència equival a 100 punts bàsics de prima de risc.

Punts de referència

Els tipus d’interès del deute públic es comparen amb els valors alemanys perquè es considera que el risc d’impagament del país germànic és el més baix de la zona euro. Això s’explica per la seva economia sòlida i estable.

Per calcular la prima de risc s’utilitza el tipus d’interès que es paga per un bo amb un termini de 10 anys.

Com varia la prima de risc?

La prima de risc d’un país, Espanya per exemple, pot variar per dues causes. D’una banda, si augmenta el risc d’impagament del país per desconfiança en la seva economia, els inversors demanaran més interessos per comprar deute públic.

D’altra banda, també pot incrementar la prima de risc si el país de referència redueix la rendibilitat. Aquesta devallada es pot produir si Alemanya té molta demanda per la compra de deute públic. En aquest cas, s’ampliarà la diferència amb el tipus d’interès d’altres països.

Què és l’emissió de deute públic?

Una de les vies de finançament dels Estats és emetre deute públic. El Tresor Públic fracciona el deute en lletres, obligacions i bons.

Les lletres són valors de curt termini, d’entre tres i 18 mesos. Els bons retornen el capital invertit i els interessos en un període de tres o cinc anys. Les obligacions són els valors amb un termini més llarg, entre 10 i 30 anys. Per tant, són els més arriscats i en què els inversors exigeixen més interessos.

Quan la prima de risc és elevada, l’Estat ha de pagar més per a les emissions de deute públic.