Estagflació és un concepte que aquests dies ha començat a sonar arran de la guerra a l’Orient Mitjà. És la barreja de dues paraules: estagnació (o estancament de l’economia) + inflació, i es produeix precisament quan aquests dos fenòmens passen alhora. Són dues coses que no haurien d’anar juntes, perquè quan hi ha inflació, normalment, no hi ha estancament econòmic. Més aviat al contrari, quan s’apugen els preus acostuma a ser perquè hi ha força activitat econòmica i, si no és així, malament.
Els baby-boomers, una de les claus
Però que se’n comenci a parlar no vol dir que hagi de passar. L’economista Miquel Puig apunta, de fet, que “és molt improbable”. Recorda que és un “concepte vell”, dels anys 70 i 80, i que va sorgir en aquell moment perquè es van produir unes circumstàncies molt concretes.
Veníem d’una inflació molt alta, amb “una cadena de salaris i preus a l’alça”, però això es va acabar als 70 per les crisis del petroli, i va pujar l’atur. A més, era l’època en què la generació del baby-boom entrava al mercat laboral. Hi havia molts treballadors —més aviat en sobraven— i, a més, la globalització feia que les fàbriques comencessin a desplaçar la producció occidental a l’Àsia.
Tot un còctel que va provocar una situació nova: molt d’atur i molta inflació, quan fins aleshores la inflació es relacionava amb plena ocupació i l’atur amb deflació. Va ser així que es va popularitzar el concepte d’estagflació.
Diferències amb la situació actual
L’expert admet que la inflació està creixent, però que en tot cas no creu que arribi als nivells d’aquella època. I explica que la gran diferència està en l’atur, perquè si aleshores els baby-boomers estaven entrant al mercat laboral, ara n’estan sortint. I més que sobrar professionals, en falten. Per tant, un dels ingredients perquè es produeixi una estagflació no es dona.
“El país no té febre, potser febrícula”, diagnostica Puig. “I la situació és improbable que es dispari perquè aleshores sobrava personal i ara en falta“.
