compartir
Mercabarna mou cada any una gran quantitat de producte fresc. Abasteix deu milions de consumidors a Catalunya, l’Aragó, València o Balears, entre d’altres. Però quants d’aquests aliments són catalans? Si parlem de fruites i verdures, la resposta és un 15 %. La dada crida l’atenció per baixa. A priori sembla que hagi de ser més. Però, és realment poc? Ni que pugui semblar contradictori, Mercabarna és el principal canal de venda del producte català.
Canalitza el 52 % del que no s’exporta
D’entrada sí, de les 2.311.926 tones de fruites i verdures que comercialitza Mercabarna només 351.100 són de productors catalans, l’esmentat 15 %. La resta provenen en un 60 % d’altres punts de l’estat i en un 25 % de fora d’Espanya (principalment banana i patata).
Ara bé, que a Mercabarna el percentatge de producte català sigui poc comparat amb tot el que s’hi ven, no vol dir que no pugui ser molt en relació al que es cultiva a Catalunya. Calculen, de fet, que donen sortida al 52 % del producte català destinat al mercat intern. I ho expliquen d’aquesta manera:
- Catalunya produeix al voltant d’1.061.264 tones de fruites, hortalisses i tubercles a l’any (dades del 2024).
- Al voltant del 37 % s’exporten fora directament des de les zones de producció.
- La resta es queden per distribuir a Catalunya, unes 671.596 tones. I aquestes tenen diferents canals de distribució:
- Al voltant d’un 52 % es venen a través de Mercabarna.
- El 48 % van per altres canals com, per exemple, grans distribuïdores, supermercats o hipermercats.
“Com més fort és un mercat majorista, més fort és el petit comerç”
Això porta el director de Mercabarna, Pablo Vilanova, a defensar que “el mercat majorista és el principal vehicle pel qual el producte català arriba al consumidor català”. I també posa en relleu la importància que té per al petit comerç: “La facilitat que té un fruiter o un peixater de venir aquí i, en el cas de fruita i hortalissa, poder triar el seu producte en un mateix recinte de 200 empreses diferents, varietats diferents, qualitats diferents, calibres diferents, preus diferents… facilita molt aquesta estructura de petit comerç, que no deixa de ser també economia local. Si no existís Mercabarna, tot això seria molt més complex”, sentencia. I conclou que “com més fort és un mercat majorista, més fort és aquest petit comerç”.
“Si creixés la demanda, els pagesos vendríem més”
Mercabarna també té un mercat de pagès. Hi venen els seus productes uns 25 petits agricultors catalans, i el seu president Jesús Pellicer ho té molt clar: “Cal que el consumidor aposti pel producte de proximitat i qualitat. Això és clau per augmentar la demanda i perquè hi hagi més pagesos produint”.
Reconeix que ja es fan campanyes però creu que “ens ho hem de creure” i en aquest sentit és taxatiu: “Al final, Mercabarna és un mercat que és oferta i demanda, tots els percentatges de venda són segons la demanda que hi hagi. Si aquí, a Catalunya, apostem per la proximitat, augmentarà la demanda de proximitat”.
”Moment complicat” per al sector productiu
Pere Prats, president del Gremi d’Empreses Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna explica que no és un bon moment per al sector productiu: “Hi ha hagut una pujada de costos de producció molt rellevants i això tensiona molt tota la cadena”, explica. Ell, a banda de ser majorista, també és productor.
Ho són, de fet, el 10 % dels majoristes de fruites i hortalisses del mercat. “Hi ha una relació de molta empatia perquè sabem perfectament les dificultats que hi ha en la vessant productiva, i això ajuda a entendre’ns i a saber molt bé què necessita el nostre productor per defensar el seu producte i vendre’l als preus més alts possibles per generar-li el retorn més alt que podem”.
Sobre la funció de Mercabarna, diu que “tota la vida Mercabarna ha estat un punt de concentració d’oferta de proximitat”. I com a mostra ensenya els distintius que, des de fa temps, llueixen les parades que més aposten per la producció catalana perquè siguin més fàcils d’identificar per part dels compradors.
