La majoria de pisos de Barcelona són vells. Trobar-ne d'obra nova és cada cap més difícil i és per aquest motiu, segons diversos operadors immobiliaris, que els preus estan pujant. TOMÁS LÓPEZ, director de vendes de Finques Forcadell "Barcelona está toda construida. Entonces hay barrios en que si no tiramos un edificio al suelo no vamos a poder construir otro." Però malgrat que els nous són els preferits, els preus també han augmentat al mercat de segona mà. Sigui nou o vell, a Barcelona, el preu és molt diferent segons la zona. Segons un informe elaborat per Finques Forcadell, un pis de 75 metres quadrats i entre dues i tres habitacions supera els 280.000 euros de mitjana a Sarrià - Sant Gervasi i les Corts. A l'Eixample i Gràcia, prop de 260.000. Entre 200.000 i 150.000 en trobem a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sant Andreu. I a força distància, Nou Barris, amb un preu mitjà de prop de 147.000. Segons els operadors immobiliaris, l'augment de les vendes té diferents causes segons el perfil de comprador. D'una banda, usuaris finals, a qui els bancs tornen a donar crèdit. I de l'altra, inversors, que veuen en els immobles una rendibilitat que ja no troben en productes bancaris. Pel que fa al lloguer, els preus també han pujat perquè més propietaris venen i, per tant, el parc d'immobles de lloguer és més reduït i també més car. De fet, en aquesta immobiliària asseguren quan posen un immoble al mercat, SE SOL a llogar en un màxim de cinc o sis dies. ÀLEX ESTEVE, director general de Finques Anzizu "Quan finalitzen contractes, abans els llogaters, fa dos o tres anys, intentaven negociar la renta, obtenir bonificacions i pagar menys, i ara és tot el contrari, renoven a preus més alts perquè saben que no trobaran un pis d'aquelles característiques." L'informe de Finques Forcadell apunta que els lloguers més elevats es troben a Ciutat Vella, on un pis de 75 metres quadrats i entre dues i tres habitacions costa de mitjana més de 1.300 €. Hi segueixen, per sobre dels 1.000 euros, l'Eixample, Sarrià - Sant Gervasi, les Corts, Gràcia i Sant Martí. Només quatre districtes, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Nou Barris, estan per sota dels 1.000.
El repunt de la demanda té, segons diversos operadors immobiliaris, una explicació diferent segons el perfil de comprador: d’una banda, usuaris finals, a qui els bancs tornen a donar crèdit; i de l’altra, inversors, que veuen en els immobles una rendibilitat que ja no troben en productes bancaris. La majoria de compradors, diuen, prefereixen pisos de nova construcció, el preu dels quals ha augmentat més que els de segona mà. Pel director de vendes de Finques Forcadell, Tomás López, la pujada és conseqüència de la manca de sòl, i en aquest sentit remarca que “hi ha barris en què, si no tirem un edifici a terra, no podrem construir-ne cap altre”.
Sigui d’un immoble nou o vell, a Barcelona, el preu és molt diferent en funció de la zona. Segons un informe elaborat per Finques Forcadell, un pis de 75 metres quadrats i entre dues i tres habitacions costa més de 280.000 euros de mitjana a Sarrià – Sant Gervasi (287.925) i a les Corts (280.725). Els segueixen l’Eixample i Gràcia, amb preus de 261.825 euros i 256.725, respectivament. Per sota dels 200.000 trobem a Ciutat Vella (197.100), Sants-Montjuïc (191.775), Sant Martí (176.325), Horta-Guinardó (172.425) i Sant Andreu (171.825). I a força distància, Nou Barris, que té un preu mitjà de 146.850 euros.
Pel que fa al lloguer, el mateix informe apunta que les rendes més elevades es troben a Ciutat Vella, on un pis de 75 metres quadrats i entre dues i tres habitacions costa de mitjana 1.312,5 euros. Hi segueixen, per sobre dels 1.000 euros, l’Eixample (1.200), Sarrià – Sant Gervasi (1.192,5), les Corts (1.143,75), Gràcia (1.136,25) i Sant Martí (1.117,5). Només estan per sota dels 1.000 euros quatre districtes: Sants-Montjuïc (960), Horta-Guinardó (870), Sant Andreu (817,5) i Nou Barris (768,75).
Al marge del preu, com que el nombre de pisos oferts ha baixat, els immobles solen llogar-se en molt poc temps. Un exemple: a Finques Anzizu expliquen que quan en posen un al mercat, se sol arrendar en un màxim de cinc o sis dies, i en aquesta mateixa línia, el director general d’empresa, Àlex Esteve, relata que “quan finalitzen contractes, abans els llogaters, fa dos o tres anys, intentaven negociar la renda, obtenir bonificacions i pagar menys, i ara és tot el contrari, renoven a preus més alts perquè saben que no trobaran un pis d’aquelles característiques”.
