Era la segona vegada que la Mireia i la seva mare, la Josefa, s’enfrontaven a un desnonament en el pis on han viscut pràcticament tota la vida. De fet, la Mireia, que ara té 23 anys, viu en aquest habitatge des que va néixer. Aquest divendres, han aconseguit ajornar el segon llançament.
Algunes entitats en defensa de l’habitatge, havien convocat una concentració des de les 10 h. Hi han participat una quarantena de persones. Tot i que els Mossos s’han desplaçat fins a l’habitatge, la propietat ha accedit a ajornar el desnonament.
Un pis de la família
Els propietaris de l’habitatge són familiars de la Mireia, que han rebut el pis en herència i que van interposar una demanda per ocupació. El 9 d’abril van acceptar ajornar el desnonament.
Fa unes setmanes, però, a la Mireia i la seva mare els va tornar a arribar una notificació de llançament. Elles demanen temps per trobar un altre pis “digne”.
La Josefa té una discapacitat d’un 66 % i, segons les entitats socials, té reconeguda la incapacitat laboral absoluta, “una dependència severa i pateix una depressió molt greu que ha empitjorat amb l’avenç del procés de desnonament”. Afirmen que “la situació de vulnerabilitat de totes dues és molt greu”.
Sense alternativa residencial
Les entitats d’habitatge afirmen que la Mireia i la seva mare, de moment, no tenen on anar i que ni Serveis Socials ni l’Oficina d’Habitatge els estan donant cap alternativa. “Volem pagar un lloguer acord amb els nostres ingressos, aquí o a un altre lloc”, diuen les afectades. La pensió de la Josefa és l’únic ingrés de què disposen. Denuncien que Serveis Socials els diu que “se’n vagin a una altre comarca, que és mes barat” o que lloguin una habitació.
