compartir
Una cercavila ha fet soroll pels carrers de Gràcia aquest dissabte per denunciar l’expansió del model de negoci del coliving i lloguer d’habitacions de temporada. Una pràctica que segons el Sindicat d’Habitatge de Gràcia s’estén cada cop més al districte i la resta de la ciutat. La mobilització ha acabat amb un vermut reivindicatiu davant el número 14 del carrer de Sant Agustí, un dels exemples que ha denunciat també el Sindicat de Llogateres.
Assenyalen que és un fenomen cada cop més habitual perquè no està regulat. La llei d’habitatge “ha deixat fora aquest tipus de contractes” i les conseqüències, denuncien, són greus: “La gentrificació, l’especulació immobiliària i l’expulsió del veïnat“. Els col·lectius alerten que només a Gràcia han detectat una quinzena de blocs amb aquest model.
“És una pràctica que no està regulada”
El coliving és una modalitat que consisteix a llogar habitacions en pisos compartits. La llei d’habitatge vigent no regula específicament aquesta situació, un fet que permet que aquests casos proliferin sense control, denuncia el Sindicat d’Habitatge de Gràcia . “Fa mig any que esperem que es reguli i encara es retarda l’aprovació”, lamenta la Judit Martínez, membre del sindicat.
Un dels exemples més clars és el bloc de Sant Agustí, 14, venut el 2023 a l’empresa New Amsterdam Developers. La nova propietat no va voler renovar els contractes als veïns que estaven de lloguer. Actualment, dels 11 habitatges originals, només en queden cinc en lloguer tradicional. Pel que fa a la resta, quatre han estat reformats per fer lloguer d’habitacions i dos més es troben buits amb obres paralitzades. “Si abans un pis es llogava per 700 euros, ara una sola habitació costa entre 800 i 1.000 euros”, denuncia Txema Escorsa, un dels inquilins del bloc.
“És una dinàmica de pis turístic”
La transformació d’aquest edifici ha tingut conseqüències directes sobre la comunitat dels veïns. “Moltes famílies amb criatures han marxat, mentre que els pisos convertits compartits tenen una rotació constant d’inquilins, sovint estudiants Erasmus o nòmades digitals“, lamenta Escorsa. Els veïns que resisteixen denuncien festes entre setmana i manca d’empatia. “És una dinàmica de pis turístic que trenca el teixit veïnal”, assenyala Martínez.
“És una mena de pseudohostel perquè per entrar tenen el codi numèric, amb teclat, i les portes van amb targeta magnètica. No es un pis compartit com hem entès tota la vida. Hi ha una empresa que gestiona els pisos”, afegeix.
Una quinzena de blocs detectats a Gràcia
El Sindicat d’Habitatge de Gràcia ha detectat uns 15 blocs amb aquesta modalitat, bona part ubicats a l’eix de Gran de Gràcia. Assenyalen que molts d’aquests edificis sencers ja són exclusivament de coallotjament. El fenomen també s’estén a altres zones de la ciutat, com ara el cas del bloc Papallona a l’Eixample.
Per tot plegat, els col·lectius reclamen una regulació urgent dels lloguers d’habitacions i de temporada, així com l’aturada dels desnonaments. “És una via d’escapament legal per a l’especulació. Els propietaris s’embutxaquen el triple de diners mentre les veïnes són expulsades”, conclou Martínez.
