(ACN) El dret a la desconnexió digital s’obre pas lentament en els convenis col·lectius més enllà dels anuncis d’acords de grans grups com Telefónica. En el primer estiu en vigor de la llei que protegeix aquest dret, un informe d’InfoJobs i d’ESADE assenyala que més de la meitat de la població activa respon correus i trucades de feina mentre està de vacances, unes pràctiques que, per l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Nacho Parra, posen en risc la salut i vulneren el dret a la intimitat.

La Llei orgànica de protecció de dades personals (LOPD) reconeix el dret de desconnexió digital des del desembre del 2018 però deixa a sindicats i empreses la manera com s’acaba fent efectiva la norma. Uns i altres mostren una visió diferent de com s’ha d’afrontar. Foment del Treball, per exemple, demana flexibilitat per aplicar-lo, que es faci de manera progressiva, a mesura que es vagi incloent en convenis col·lectius, i que s’acceptin els complements econòmics de disponibilitat. En canvi, sindicats com CCOO admeten que serà difícil implementar-ho en contextos de precarietat laboral, com ara en els casos de contractes temporals i parcials. També ho relacionen amb la implementació del registre obligatori de jornada (de fitxatge), que consideren vital per afavorir el dret a la desconnexió digital.

La LOPD, aprovada el desembre del 2018, serveix com a marc general per protegir la intimitat personal i la igualtat de gènere i prevenir riscos d’estrès, ansietat o tecnofòbia. El dret a la desconnexió digital ja està inclòs en l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), però encara falta que es concerti en molts convenis col·lectius.