Comprar un habitatge a Barcelona és cada vegada més complicat. Així es desprèn dels estudis que han fet dues de les grans empreses taxadores de l’estat espanyol: Tinsa i Sociedad de Tasación. Els preus dels pisos no paren de créixer, els sous s’estanquen i l’accés a les hipoteques és més difícil.
Barcelona, la ciutat amb l’habitatge més car
Segons els informes, el tercer trimestre del 2018 el preus a Barcelona s’han apujat un 6,2 % de mitjana i on més s’han incrementat és a Sant Andreu —amb quasi un 16 %— i Horta-Guinardó —per sobre de l’11 % de revaloració. Ara el metre quadrat costa uns 2.500 euros, que converteixen Barcelona en la ciutat de l’estat espanyol amb l’habitatge més car. Tot i aquestes estadístiques, els preus estan encara un 28 % per sota dels màxims històrics d’abans que esclatés la crisi econòmica, el 2006.
Vuit anys de sou brut per comprar un pis
Hi ha més elements que dificulten la compra d’un primer habitatge a Barcelona. D’una banda, els salaris no han augmentat en paral·lel a la recuperació de l’economia i, a més, els tipus d’interès han pujat per sisè mes consecutiu. Això suposarà que en la propera revisió de quotes hipotecàries els crèdits de tipus variable es revisaran a l’alça per primera vegada des del 2014. L’horitzó en aquest sentit també és pessimista. Les previsions apunten que les hipoteques s’encariran també durant el 2019.
D’altra banda, segons les empreses de taxació, els catalans tenen difícil fins i tot contractar una hipoteca ja que no tenen prou capacitat d’endeutament. Actualment, el comprador barceloní necessita estalviar vuit anys de salari brut per poder comprar un habitatge. Com a conseqüència, les entitats bancàries deneguen amb més facilitat la constitució d’aquests préstecs. En paral·lel, els venedors tarden sis mesos de mitjana a vendre un pis a Barcelona.
