El centre penitenciari de règim obert de la Zona Franca pot aparentar moltes coses des de fora: des d’una residència a un centre educatiu, però si no fos pel cartell, pocs dirien que és el que és. L’objectiu ja era aquest, que els interns se sentin part de la comunitat per facilitar-los la transició a la vida que els espera després de la condemna.
El centre és de règim obert. Això vol dir que la majoria de persones penades hi vindran només a dormir. La idea és que obri portes el primer semestre del 2026 —més tirant cap al juny— i aculli els homes que queden a les presons de Wad-Ras i Trinitat Vella de Barcelona. La posada en marxa culminarà amb el tancament definitiu de la presó de Sant Andreu.
Controls biomètrics per accedir als dormitoris
Són 13.000 m² amb 200 habitacions dividides en dos mòduls simètrics i independents. Tal com ha pogut comprovar betevé, cada mòdul té una planta baixa amb un pati central i, al voltant, el que seran el menjador, una sala de dia per a activitats, una altra per a la televisió, una biblioteca, un gimnàs, una sala de formació amb ordinador, bugaderia i WC.
Damunt, hi ha quatre plantes més amb els dormitoris —la majoria per a quatre persones— i els lavabos compartits. En total, hi caben uns 800 interns, que per accedir a la seva planta necessitaran una targeta i passar controls biomètrics. Aquests controls se sumaran als que ja hauran passat per entrar al vestíbul principal.
Obra gairebé acabada a falta de la “feina invisible”
L’obra gruixuda ja està enllestida. “Estem en aquell moment perillós que sembla que està acabat quan encara queda molta feina”, confessen des de Presons. A les habitacions ja hi ha lliteres, armaris o taules. Els banys estan força avançats. Al menjador, hi falten només les taules, i la cuina ja s’intueix com quedarà.
Falten, però, els acabats i el que anomenen “feina invisible”, que són les instal·lacions, els sistemes de seguretat o la posta en marxa. “Caldrà verificar que tot funciona correctament. Intèrfons, llums, càmeres…”, expliquen.
Sense reixes, murs ni concertines
Vol ser una presó amable per als interns. Per això, a les habitacions —que donen totes al pati interior— no hi ha reixes a les finestres. Tampoc no hi ha murs o concertines i s’han creat sales de primera acollida per rebre les persones que hi arriben noves.
Rosa Martínez Casado, cap de Serveis de Medi Obert de la Direcció General d’Afers Penitenciaris, explica que l’objectiu és que quan arribin aquí “deixin a banda l’estigma d’estar complint una pena privativa de llibertat i tinguin la mirada posada més a l’exterior que a l’interior”. Per això cada persona té el seu programa individualitzat de tractament, amb els seus horaris i les activitats que pot fer fora.
El pas a règim obert: “Es pensen que la vida s’ha aturat”
Recorden que el pas del règim ordinari a la comunitat és un “esdeveniment crític importantíssim”, perquè “quan arriben al centre de règim obert es pensen que la vida s’ha aturat i que, quan surtin, s’ho trobaran tot com estava. Família… amics… I molt sovint no és així”, lamenten.
Per això, diuen, és tan important fer un bon acompanyament a aquestes persones. Asseguren que en tot moment hi ha un equip de professionals —psicòlegs, educadors, treballadors socials, d’inserció laboral o juristes— que fan seguiment i estan pendents del que fan dins i fora del centre per mirar d’assegurar-ne la reinserció.
Les dades avalen la feina que es fa en aquesta mena de centres. Només un de cada deu presos que surt en llibertat després de passar pel règim obert reincideix. Al sistema penitenciari català, la dada global de reincidència és de l’entorn del 20 %. És a dir, dos de cada deu.
