compartir
En un moment en què es parla molt d’absentisme laboral, val la pena recordar un altre concepte també present a les empreses catalanes i de més enllà: el presentisme a la feina. Això, vol dir, per exemple, anar a treballar tot i estar malalt —seria allò de “no puc agafar la baixa”—, però també inclou l’anomenada síndrome del treballador present però absent, que és quan l’empleat es troba al seu lloc de treball però no desenvolupa les tasques que li pertoquen.
La meitat dels catalans han treballat malalts
Segons l’Enquesta de qualitat i condicions de treball de la Generalitat 2025, d’entre els treballadors que declaren haver emmalaltit l’últim any, més de la meitat —el 51,3 %— asseguren haver anat a treballar igualment com a mínim una vegada. L’estudi també revela que el presentisme té més incidència entre les dones que entre els homes. I si es mira el nivell formatiu, passa més en els col·lectius amb estudis menys qualificats. Per sectors, l’educació, l’hostaleria, l’agricultura, les activitats sanitàries i serveis socials concentren la majoria de casos.
També s’observa que el fenomen agafa especial rellevància en llocs de feina considerats “extremadament exigents”, en què la dada puja al 86,7 %.
El costos: improductivitat i risc de contagi
Segons l’Observatori, alguns estudis apunten que el presentisme podria tenir més costos que les absències laborals. Per una banda, en termes de la salut de les persones que estan malaltes, però també de les que treballen amb elles, pel risc de contagi. I això, a banda del descens en la productivitat —perquè el treballador no es troba bé— i la càrrega que acaba suposant per al sistema de salut.
Ara bé, la definició de presentisme va més enllà d’anar a treballar estant malalt. Segons l’Optimot, es tracta de la “presència d’un treballador en el seu lloc de treball, en hores de feina o fora de l’horari laboral, sense repercussió positiva en la productivitat“. I, en aquest sentit, afegeix una nota en què matisa que quan el treballador fa més hores de les que li toquen perquè allarga la jornada, treballa malalt o es troba en qualsevol situació en què té dret a no fer-ho, “sol estar motivat per la por de perdre la feina“.
Treballador present però absent
A l’hora d’analitzar les causes del fenomen, Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, apunta: “Això pot passar per falta d’ètica del treball, quan el treballador s’escapoleix de les seves tasques, però també quan la direcció valora més les hores de presència que la quantitat i qualitat del treball realitzat”. Explica que, en aquests casos, l’empleat es converteix en un “treballador present però desconnectat, mentalment absent”.
Rimbau també assenyala com a possibles causes la inseguretat del lloc de treball, el fet de tenir un contracte temporal que no se sap si es renovarà, etc. I ho argumenta dient: “Si un treballador està vivint una situació d’aquest tipus, pot tenir por de plegar abans que els seus companys o caps per temor a un acomiadament, el què allarga innecessàriament la seva jornada de feina”.
