Què cal fer (i què no) per posar a punt la calefacció de casa?

S’acaba l’estiu, comencen a baixar els termòmetres i, de mica en mica, la temperatura de dins de casa va tirant avall. És aquell moment en què penses que aviat tornaràs a engegar la calefacció i et planteges si després de tants mesos apagada funcionarà correctament. T’expliquem què cal fer, i què no, per posar-la a punt amb l’ajuda de Miquel Àngel Rojas, vicepresident del Gremi d’Instal·ladors de Barcelona.

La calefacció és com un pneumàtic

El primer que recorda Rojas és que el circuit de la calefacció es podria assimilar a un pneumàtic. És un circuit tancat i estanc que, si no passa res, no hauria de perdre per enlloc i, per tant, no s’hauria de tocar. Ara bé, de la mateixa manera que els pneumàtics de vegades perden aire i s’han de reinflar… el circuit de la calefacció també pot perdre aigua i s’ha de reomplir. La pressió del circuit de la calefacció de casa sempre ha d’estar entre 1,2 i 1,5 bars.

Què puc fer jo pel meu compte?

Seguint amb el símil del pneumàtic, quan una roda ha perdut una mica de pressió acostuma a ser el mateix conductor qui la torna a reomplir, però si està del tot desinflada s’entén que s’ho haurà de mirar un mecànic perquè alguna cosa ha passat. Doncs amb la calefacció, igual. És a dir, si la pressió ha caigut una mica pot ser el mateix usuari qui anivelli la pressió del circuit de la calefacció —la clau d’emplenat normalment està sota de la caldera— però si la baixada és brusca, cal alertar un tècnic acreditat.

Miquel Àngel Rojas avisa que si la pressió s’acosta a 0 vol dir que té una fuita per algun lloc, i que localitzar-la pot no ser fàcil. Pot ser una clau, una junta, un purgador o a la mateixa caldera. “El circuit és llarg”, admet.

Fredor i soroll de bombolleig

El Gremi d’Instal·ladors insisteixen que com a usuari —i si tot va bé— l’únic que s’hauria de fer a l’inici de cada temporada d’hivern és revisar la pressió del circuit de calefacció (assegurar-se que estigui entre 1,2 i 1,5 bars). Ara bé, de vegades es “cola” aire als radiadors i això fa que no funcionin del tot bé. Aleshores s’han de purgar per treure’n l’aire.

Sabrem que hi ha una bossa d’aire dins del circuit parant l’orella: “Si amb la calefacció encesa sentiu un soroll de bombolleig és que segurament hi ha aire”, apunta Rojas. És un símptoma que se suma a la fredor d’alguns radiadors que no s’acaben d’escalfar.

Qui ha de purgar els radiadors?

Des del Gremi d’Instal·ladors no recomanen que l’usuari es purgui els radiadors de casa. Són conscients que és uns pràctica habitual, però ells insisteixen que caldria que ho fes un tècnic. El motiu? Perquè sovint, amb bona intenció, es fa més gros el problema.

Per purgar un radiador cal només un tornavís i un recipient per evitar mullar el terra. S’ha de localitzar la vàlvula de purgat i girar-la cap a l’esquerre. Primer surt aire, després comença a sortir aigua barrejada amb aire, i quan ja només surt aigua es torna a tancar i es pot dir que aquell radiador està purgat. Ara bé, no sempre és tan fàcil.

Problemes després del purgat

Quan el gremi no recomana purgar-se un mateix els radiadors no és perquè sigui complicat en si mateix. La qüestió és que purgar, per defecte, vol dir treure aigua del sistema de calefacció, i això, per defecte, vol dir fer abaixar la pressió del circuit de la caldera. Cosa que, per tant, obliga a reomplir-la per augmentar-ne de nou la pressió. És en aquest punt que els tècnics s’han trobat sovint que s’acaba espatllant l’aparell.

Més de 3 bars fan saltar la vàlvula de seguretat

En aquests casos, quan s’espatlla la caldera, acostuma a ser perquè la pressió ha quedat per sota del que toca (menys de 1,2 bars) o per sobre (més de 1,5 bars). Rojas recorda que si la pressió puja de 3 bars “salta la vàlvula de seguretat i comença a rajar aigua de la caldera”. I sobre això, recorda que un cop ha saltat aquesta vàlvula sempre s’ha de canviar —i costa diners—, a banda que la fuita pot provocar una inundació.

També explica que, normalment, quan es troben en aquesta situació, és perquè la vàlvula s’ha deixat mig oberta sense voler, de manera que l’usuari no és conscient que continua passant-hi aigua.