Al Canadà han prohibit la venda d’habitatges a estrangers no residents per evitar que grans fons inversors puguin provocar una bombolla immobiliària. Seria viable aquesta mesura a Barcelona? Les entitats prohabitatge veuen bé la mesura del Govern canadenc però creuen que es queda curta. Actualment, el 15 % de les compres d’habitatge a Barcelona les fan estrangers, però segons Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, “a la nostra ciutat bona part dels problemes no són d’estrangers sinó d‘inversors locals, per tant la solució seria penalitzar la compra de no residents, siguin espanyols o no, i per tant prioritzar que l’habitatge sigui per a qui hi viu i no per a qui inverteix”.
La solució seria penalitzar la compra de no residents, siguin espanyols o no, i per tant prioritzar que l’habitatge sigui per a qui hi viu”
El model holandès: qui compra un pis hi ha de viure un mínim de quatre anys
El Sindicat de Llogateres creu que totes les polítiques que van en la direcció d’aturar l’especulació, ja sigui nacional o estrangera, són positives però l’entitat és més partidària del model holandès. El govern d’aquest país ha aprovat una llei que estipula que no pots comprar un pis tret que hi visquis, com a mínim, quatre anys i ja hi ha més de 120 ciutats holandeses que s’han decidit a aplicar aquesta norma. Venim d’una bombolla del preu del lloguer i cada cop són més els països que ho estan regulant”, assegura el Sindicat de Llogateres.
Dos tipus d’inversor immobiliari
El Sindicat de Llogateres apunta que hi ha dos patrons. Un és el d’aquella gent que compra per invertir i llogar i l’altre és el fenomen dels nòmades digitals, treballadors de països del nord d’Europa o dels Estats Units que treballen en remot i que venen a Barcelona, amb sous molt per sobre de la població local.
En tots dos casos estan disposats a pagar preus molt més alts per l’habitatge, fet que provoca una expulsió de la població local i un encariment del preu del lloguer. Per això, segons el sindicat, cada cop és més evident que els governs s’han de pronunciar i estudiar el tema de debò: “Fins ara no s’ha valorat prou, no estava al debat públic, i ara cada cop serà més inevitable explicar per què aquí no s’estan fent aquest tipus de polítiques”.
