Un dels esdeveniments que marcarà el 2025 és la gran apagada del 28 d’abril, el dia que tots vam ser conscients que sense llum el país es paralitza. Des d’aleshores, qui no té el kit d’emergència, té una ràdio a piles o guarda efectiu, però pot tornar a passar? En parlem amb el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, i el cap d’Operació i Manteniment d’Endesa a Catalunya, Jordi Casas.
“Sota cap concepte hi ha risc imminent”
Lluís Pinós creu que és molt difícil que es tornin a produir les circumstàncies que van portar al zero energètic. “La resposta és no”, diu sense pensar-s’ho. Recorda que s’estan prenent mesures i, malgrat que “no hi ha res impossible, és molt poc possible que passi”. Per part d’Endesa, Jordi Casas és encara més taxatiu: “Sota cap concepte”. Però, per què n’estan tan convençuts?
L’efecte bicicleta i el control de la tensió
La clau és l’anomenada operació reforçada, que vol dir que des d’aleshores hi ha moltes més plantes tradicionals en funcionament. El dia de l’apagada n’hi havia set a tot l’estat. Ara, un dia qualsevol, n’hi pot haver 25 o 30. I això, per què és tan important? Doncs perquè aquestes centrals no només aporten energia, sinó que també regulen i mantenen estable la tensió de dues maneres:
- Aporten inèrcia: quan un ciclista deixa de pedalejar, la bicicleta no s’atura de cop. Les rodes segueixen girant i això, al final, dona un cert marge de maniobra. Doncs bé, traslladat al sistema elèctric, Jordi Casas apunta que “en tenir inèrcia en el sistema, tens temps de reaccionar. Mentre les màquines segueixen girant, estan aguantant el sistema, giren cada cop més a poc a poc però donen temps a entrar altres centrals i pujar un altre cop la generació”.
- Absorbeixen energia: les plantes de cicle combinat també tenen la capacitat d’absorbir energia reactiva. I això “fa que cada central pugui equilibrar la tensió al punt on està injectant tensió”, diu Casas. A grans trets, el que va passar el 28 d’abril va ser que va pujar tant que les centrals es van desconnectar.
El dia de l’apagada, a Espanya, hi havia molta generació renovable que no fa aquestes funcions.
Un pedaç en espera de les renovables
L’operació reforçada s’entén com a solució provisional per evitar apagades com la del 28 d’abril. “Una de les modificacions que s’ha introduït és la participació de les energies renovables en aquest control de tensió“, apunta Pinós. De manera que “en la mesura que les energies renovables tinguin una major participació al control de tensió, l’operació reforçada podrà anar-se deixant de banda”.
Pinós també apunta a la conveniència que les plantes fotovoltaiques o eòliques compensin la seva “intermitència” amb emmagatzematge, bombeig o bateries, que segueixin aportant energia quan marxa el sol o para el vent. “A mesura que vagis incorporant bateries podràs anar compensant aquesta intermitència i per tant podràs anar reduint aquesta intervenció dels cicles combinats”.
Donar temps al paracetamol
Una altra de les particularitats del sistema elèctric espanyol és el llindar fins on es deixa pujar la tensió de la xarxa. A Europa el límit operatiu se situa als 420 kilovolts (kV) per poder reaccionar abans no arribi als 440 kV quan les instal·lacions es desconnecten per seguretat. Doncs a Espanya el llindar és de 435 kV.
“El problema és que només 5 kilovolts més amunt, a 440 és on totes aquestes centrals es desconnecten per seguretat”, diu Casas, “que és el que va passar el dia de l’apagada”. Explica que l’ideal seria poder abaixar el llindar fins als estàndards europeus “perquè de 420 a 440 tens aquests 20 de marge per fer coses. Aquí, a Espanya, en queden només en cinc”, lamenta. I ho compara amb un malalt amb febre que es pren tan tard el paracetamol que ja no té temps de fer-li efecte.
I per què tenim el llindar tan alt?
Espanya té un llindar de tensió tant alt perquè, de base, la tensió també és més alta que en altres països. Tornant al símil de la febre, és com si algú sempre està alt de temperatura i cada dos per tres s’ha de medicar. I els motius són:
- Illa energètica: Espanya es considera una illa energètica amb una demanda d’uns 45.000 unitats d’energia. Per França n’entren 3 o 4 i, per Marroc, 1 o 2. La resta ha de venir de la península mateix, i això fa la que tensió, de base, sigui més alta que en altres països.
- Generació de renovables: la generació de renovables en el sistema fa que les tensions siguin més altes a la península.
Segons Jordi Casas, quan les renovables incorporin els sistemes de control de tensió i mecanismes per simular i tenir inèrcia, la tensió mitjana peninsular hauria de baixar una mica i, per tant, es podria començar a parlar d’abaixar el llindar a Espanya.
