
(ACN) Prop d’una trentena d’associacions de consumidors agrupades sota la protecció de l’Organització Europea de Consumidors (BEUC, per les seves sigles en anglès) han denunciat Meta, TikTok i Google a la Comissió Europea per “desprotecció” davant de les estafes financeres.
Segons argumenten en un comunicat, les plataformes estan incomplint la llei de serveis digitals de la UE perquè no han abordat la “proliferació” d’anuncis “fraudulents” de caràcter financer i, per aquest motiu, demanen a Brussel·les que exigeixi complir la normativa.
Les organitzacions van detectar prop de 900 anuncis sospitosos entre desembre de 2025 i març de 2026 en 13 països. D’aquests, les plataformes en van retirar el 27 %. Les 29 organitzacions de consumidors denunciants —procedents de 27 països— han calculat que les estafes financeres arriben a més de 200 milions de consumidors europeus cada mes.
Poc seguiment per part de les plataformes
Per plataformes, precisen que Meta —propietària d’Instagram, Facebook o WhatsApp, entre d’altres— va bloquejar 146 de les 503 denúncies presentades i n’hi ha més de 300 que continuen publicades. El comunicat, difós per l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), assegura que Meta rep ingressos d’alguns dels anunciants denunciats, que representen al voltant del 10 % de la seva facturació total.
A TikTok, el 40 % dels anuncis denunciats van ser “ignorats”. A Google, la probabilitat de suspensió dels anuncis també és “reduïda”. Les associacions defensen que la Comissió Europea hauria d’imposar multes i lamenten que hi hagi “discrepàncies alarmants” entre el que les plataformes afirmen fer i la realitat.
Asufin i CECU traslladen la denúncia a la CNMC
A l’Estat, Asufin i la Federació de Consumidors (CECU) han traslladat la denúncia a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). De fet, asseguren que l’Estat fa dos anys que “incompleix” el termini fixat per Europa per tenir un reglament de serveis digitals que habiliti “competències reals” de supervisió, investigació i capacitat sancionadora. Per aquest motiu, insten el govern espanyol a resoldre-ho.
Segons apunten, d’aquesta manera el regulador tindria “poders legals i concrets” per accedir a dades i algoritmes, ordenar inspeccions i imposar multes de fins al 6 % de la facturació global de les grans plataformes.