(ACN/Redacció) L’any passat a la ciutat de Barcelona es van certificar 1.195 habitatges, el 50 % del quals, 597, van ser de protecció oficial. Una davallada del 39,22 % respecte al 2024. Es tracta de la xifra més baixa dels darrers 10 anys. Tot i això, la davallada respecte a l’any anterior pel que fa a metres quadrats és només d’un 1,5 %.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha atribuït aquest descens a la manca de sòl disponible a la ciutat i a les regulacions com la reserva del 30 % de les noves promocions per a habitatge protegit. També ha posat de manifest un altre “repte estructural”, el parc envellit que requereix accions de rehabilitació “urgents”.
El fre a la construcció privada pel 30 %
Guillem Costa, degà del COAC, ha dit que un dels aspectes que caldria “alleugerir”, a parer seu, és la regulació de la reserva del 30 % de les promocions per a pisos protegits a Barcelona. Al llarg del 2025 hi ha hagut un augment percentual significatiu del pes de les promocions amb pisos de protecció oficial, però la quantitat de pisos de resultes de la reserva del 30 % continua sent “petita”, segons ha advertit. Del total de projectes, set apliquen la reserva del 30 % i combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
L’aposta política per l’habitatge protegit
“Hi ha molta voluntat política i estan incrementant instruments, però el visat d’habitatges de promoció privada encara no remunta” ha dit la directora general del COAC, Sònia Oliveras. El degà ha valorat que la classe política “està posant remei i intentant posar solucions” a l’emergència en habitatge.
De resultes d’aquests canvis, els promotors i constructors estan “animats” perquè “hi ha un calendari, uns pressupostos, seguretat jurídica i financera que permetrà en els propers anys incrementar els habitatges”. En total, el COAC calcula que es necessiten 300.000 habitatges més a Catalunya per fer front al creixement sostingut de la població de tots els nivells adquisitius que arribarà en els propers anys.
La demarcació de Barcelona encapçala la davallada
La davallada més gran pel que fa a la superfície visada no s’ha donat a la capital catalana sinó a altres ciutats de la demarcació de Barcelona com poden ser Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat o Sabadell.
Els habitatges de nova creació visats a Catalunya van caure un 7,5 % anual durant el 2025, fins als 16.128 immobles, un descens després del repunt del 2024, quan es van visar grans promocions d’habitatge de protecció oficial, segons les dades publicades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
La superfície visada també va caure el 2025
A banda del total d’habitatges, també s’ha reduït la superfície visada a Catalunya amb un descens del 4,3 % anual i amb valors similars als del final de la pandèmia, amb 4.511.786 metres quadrats. La davallada es concentra a la demarcació de Barcelona, ja que a la resta del territori català els resultats del 2025 són positius, especialment a Lleida i a Girona. Al territori català, el nombre d’expedients s’ha mantingut estable, amb un lleuger augment del 0,7 % (8.511 expedients).
