La centenària Perfumeria del Bonsuccés: “La clau és ser diferent o ser vulgar com la Coca-Cola”

Al carrer del Bonsuccés, 12, trobem una petita botiga de mitges que pot considerar-se part del patrimoni del Raval. El local és un quiosc d’entrada a un edifici amb una història tan singular com les mitges de fantasia que ofereix. La primera curiositat recau en el nom que llueix a l’aparador, Perfumeria del Bonsuccés, perquè aquest negoci familiar no va decidir especialitzar-se en mitges fins a la dècada dels 80. I més rocambolesc és encara remuntar-se als orígens de la botiga centenària, que va obrir el besavi de la propietària actual, un rellotger de professió.

Una antiga rellotgeria

El besavi de la Gemma Comabella va obrir ara fa 100 anys aquest quiosc. Però una errada amb una comanda va tenir un efecte imprevisible. “Ell arreglava rellotges, però va venir una partida de material de Suïssa equivocada: van arribar fulles d’afaitar en lloc de les peces que va demanar, perquè era la mateixa fàbrica”, explica la Gemma a l’Infobarris. En un context complicat, entre les dues guerres mundials, no va poder retornar el material i va decidir vendre les fulles d’afaitar. “Es va adonar que era més fàcil vendre producte que arreglar producte”, comenta la seva besnéta.

“Venia fulles d’afaitar, després hi va afegir coses de perfumeria com el sabó i de mica en mica les mitges, que aleshores eren un complement de la perfumeria i de la merceria. Així es va anar transformant el negoci fins a esdevenir un autèntic temple de la calceteria.

Mitges de fantasia dels anys 80

Amb l’Institut del Teatre al costat, les ballarines i artistes van convertir-se en clientes habituals de l’establiment. La mare de la propietària actual, la Montserrat Prats, va apostar per les mitges de fantasia a la dècada dels 80. Les comprava a Londres i Itàlia, buscant allò que no es trobava aquí.

Avui, el quiosc ofereix més de 125 colors diferents, totes les talles i també amb motius fets a mà per un artista tèxtil. “Tenim clients de tota la vida i clienta jove, i treballem molt l’assessorament, la varietat i la immediatesa. Vens i t’emportes les mitges ideals per al conjunt que has decidit posar-te aquesta nit. Això no t’ho ofereix internet”, comenta la Gemma.

Un cartell singular

Tot i que ja no és una perfumeria, el local manté el nom i el cartell antics a l’aparador. “Ens sembla una infidelitat treure’l”, explica la propietària. El rètol el va pintar el Mosca, un personatge del barri que va deixar empremta en molts cartells del Raval, avui ja desapareguts. “Aquest és l’últim que en queda i ens fa molta pena treure’l”, lamenta la Gemma. De fet, la seva parella s’encarrega de restaurar-lo quan es fa malbé.

100 anys de singularitat

Des del taulell, quatre generacions de la família han vist el món canviar. Aquest quiosc és una porta d’entrada, un mirador discret de la vida urbana. “Hi ha molt de tot, de dolent però també moltes coses bones”, comenta la propietària. Tot i que hi ha una cinquena generació, el possible relleu és un misteri.

I si preguntem a la botiguera jubilada, la Montserrat, sobre el secret per resistir 100 anys opina que per a ella és una fórmula senzilla: “Ser diferent o ser popular i vulgar com la Coca-Cola”. I fixant-nos en l’aparador, interior i història d’aquesta botiga queda clar quina va ser la seva aposta.