Dissabte va esclatar la guerra entre els Estats Units i l’Iran, i pocs dies després la benzina ja és més cara. El bloqueig de l’estret d’Ormuz, per on passa el 20 % de tot el petroli del món, en té part de culpa, però és normal que es traslladi tan de pressa al preu que paguem els consumidors a les estacions de servei?
L’encariment es va començar a notar dimarts
El president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona, Ramon Puigfel, assegura que el repunt es va començar a notar dimarts, quan el preu va pujar entre un 6 i un 7 %. El mateix increment es va tornar a produir dimecres. I això, diu, ha portat a pagar de mitjana uns 10 cèntims més per litre —el dièsel s’ha encarit més que la gasolina.
Dilluns encara no s’havia notat perquè les benzineres encara funcionaven amb els preus de cotització de divendres i la guerra va esclatar dissabte. Així que va ser dilluns quan les benzineres van comprar ja el producte més car, i dimarts quan el van començar a vendre amb la pujada de preu incorporada.
Però, per què es nota d’un dia per l’altre?
La gasolina que comprem aquesta setmana encara no prové del petroli que ha pujat de preu —aquest encara trigarà dies a arribar. Però la perspectiva que s’encareixi i que n’arribi menys, fa que se’n compri més de l’habitual per tenir reserves i obtenir-lo més barat. I això, de retruc, també fa que s’encareixi per la llei de l’oferta i la demanda.
Puigmel ho explica així: “Aquesta tendència a l’alça dels preus fa que els mercats comencin a abastir, la gent vol comprar més producte —abans que no pugi més— i puja de la demanda i els preus pugen. Tu vas a comprar al mercat i t’ho trobes més car”. I afegeix: “Igual que si sortís una notícia que s’acaba la guerra i que, per tant, tot es relaxa, llavors tot tornaria a baixar”.
Remarca que, en aquest cas, “no estem parlant del preu de producció sinó que estem parlant dels preus de cotització, dels mercats. Els mercats minoristes als quals comprem nosaltres depenen d’unes cotitzacions de producte i aquestes cotitzacions pugen o baixen perquè és un producte volàtil. No depèn del cost de la producció del barril o litre, sinó del preu que comprem”.
Fins a on pujarà la benzina?
Quan se li pregunta pel que passarà els pròxims dies, la resposta és aquesta: “Això no ho sap ningú. Estem a l’espera de veure com evoluciona la guerra amb l’Iran. Al cap i a la fi, sabem que hi ha un factor extern que ha mogut tot això i hem de veure com evoluciona”. Ara bé, admet que si el conflicte continua, el preu continuarà a l’alça.
El que és clar és que no hi ha problemes d’abastiment: “De producte no en faltarà. Hi ha més producte al món i, per tant, arribarà, però com que n’hi ha menys és possible que això afecti directament els preus”.
