Quan fa un any de la gran apagada, és inevitable preguntar-se si un zero energètic pot tornar a passar. De lliçons n’hem après tots, d’aquell dia. Als ciutadans ens va quedar clar que sense electricitat estem pràcticament venuts —d’aquí ve l’interès pels lots d’emergència—, però també el sector energètic en va prendre nota: “Va ser un abans i un després”, diuen fonts d’Endesa. I, de fet, quan es diu que és molt difícil que torni a passar és perquè des d’aleshores les coses es fan d’una altra manera. “Avui dia preval el criteri tècnic per sobre del criteri econòmic de generació a Espanya”, diuen les mateixes fonts. Però què vol dir exactament, això?
Les claus: el control de tensió i les energies renovables
Diu l’informe de les causes de l’apagada que va ser una qüestió multifactorial però, en tot cas, queda clar que la clau són el control de tensió, la inèrcia i les energies renovables. És a dir, a Espanya hi ha plantes nuclears, de cicles combinats i de generació renovable. Les dues primeres generen i injecten energia a la xarxa però —i molt important— també en poden absorbir per regular la tensió quan puja massa. I aquesta funció és la que, fins ara, no feien les plantes solars i eòliques.
I això per què és important? Doncs perquè, si una cosa ha canviat, és que des d’aleshores estan funcionant més plantes convencionals per garantir aquest control de la tensió. Aquell 28 d’abril només en funcionaven set a tot l’estat —la resta eren renovables— i ara n’hi pot haver 20 o 30. Això és, de fet, el que al seu dia es va batejar com a “operació reforçada“, que havia de ser provisional i ha acabat allargant-se en el temps en detriment de la generació renovable.
“Pel que fa a sistema, és més barat generar electricitat amb sol i vent que no comprant gas a l’exterior, però el criteri tècnic et diu que necessites un mínim de gas i nuclear perquè el sistema sigui estable”, expliquen les fonts d’Endesa. “Abans de l’apagada cada vegada es va anar augmentant més la combinació d’eòlic i solar en detriment de les de cicle combinat, fins que es va col·lapsar”.
Objectiu: que les renovables participin en el control de la tensió
Perquè les renovables tornin a guanyar pes en la generació energètica cal que també puguin participar en el control de la tensió. I en això ja s’hi està treballant, de manera que, tal com ho vagin aconseguint, es pugui anar deixant enrere l’operació reforçada. Ara bé, el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, explica que “que les centrals renovables participin més activament en el control de la tensió no és un procés immediat; es requereixen temps i inversió. De moment sembla que n’hi ha algunes que ja han fet les modificacions i hi poden participar, però no és immediat”, apunta.
Aquest organisme també posa l’accent en el paper que poden tenir el bombeig i les bateries: “El que està succeint és que a les hores centrals del dia, que són les hores de màxima insolació, és quan les fotovoltaiques produeixen més, però de tota aquesta energia que produeixen i que tenim hi ha una part que no acabem col·locant. Per tant, amb més centrals de bombeig i més bateries podríem guardar aquesta energia per després poder-la fer servir a les hores del vespre, quan —en absència de sol— estem utilitzant cicles combinats, que són més cars”.
Es pot tornar a produir una apagada?
“La paraula impossible no és utilitzable, però jo crec que és molt difícil que això ens pugui tornar a passar”, diu Pinós. Argumenta que totes les mesures que s’estan prenent —les que estan en vigor i les que ho estaran a mitjà termini perquè necessiten inversió— ho fan poc provable. “I també perquè els que tenen la responsabilitat de conduir el sistema han après moltes coses des del punt de vista del procediment i del seu funcionament”.
