Quan la família del poeta J.V. Foix va obrir la pastisseria de la plaça de Sarrià a principis del 1923, ja feia 37 anys que funcionava la del carrer Major de Sarrià. La botiga la van inaugurar oficialment per Sant Josep en un moment en què Sarrià i els entorns era zona d’estiueig de molts barcelonins. De seguida la pastisseria de la plaça es va convertir en la de les classes benestants, que enviaven les minyones i els xofers a recollir les comandes.
Dos mons a 270 metres de distància
Tot i que la pastisseria de dalt i la de baix només estan separades per 270 metres i sempre han tingut els mateixos productes, fins als anys 70 els clients que anaven a un establiment i a l’altre, no tenien res a veure. “La gent de Sarrià anava a la botiga de Major de Sarrià, i a la botiga de la plaça hi venien els senyors de les torres, de Pedralbes, del passeig de la Bonanova i de les Tres Torres” explica Jordi Madern, que fa sis dècades que està al capdavant de la pastisseria Foix. “A més, la botiga estava ben ubicada perquè estava prop de l’església i la gent que venia a missa podia passar a comprar per la botiga”, afegeix.
La pastisseria ha mantingut l’essència
Tot i que la botiga es va renovar l’any 1992, molts dels mobles encara són els mateixos que a l’inici, amb una talla de fusta de roure que es va restaurar. I això és el que també han fet en el món de la pastisseria durant 100 anys. Amb Oriol Madern al capdavant de l’obrador, han agafat les receptes tradicionals per actualitzar-les i posar-les al gust del dia.
Les petxines de Sarrià, que fan des del principi, en són un exemple. Han anat evolucionant fins a convertir-se en un clàssic. “S’han convertit en un producte estrella i ara et trobes, per exemple, que hi ha gent de Madrid que els han regalat petxines un dia i cada mes venen aquí a buscar-ne.”
Dalí, Miró i Carles Riba passaven per la Foix
Aquest establiment era per als fills de la família i per això el poeta i periodista J.V. Foix hi va instal·lar el seu despatx. “Per aquí hi passaven en Dalí, en Miró o en Carles Riba, que el venien a veure i a discutir els articles que publicaven als diaris, perquè en Foix intervenia en temes tant socials, com polítics o culturals“, explica Madern.
