compartir
Fa tres mesos que la Pilar va començar a treballar al Port Olímpic d’auxiliar de marineria. Malgrat la passió que sempre ha tingut per la navegació, tota la vida ha fet de pastissera en un hotel de luxe, però la monotonia i la pressió del sector la van fer col·lapsar fins a agafar-se una baixa laboral per ansietat. “Passen els anys i ja no és com al principi, perds la il·lusió i l’únic que vols fer quan no t’agrada la teva feina és deixar-la“, reconeix.
La pressió de l’edatisme en el mercat laboral
Tot i que la Pilar tenia clar que volia fer un canvi en la seva vida professional, la por que li generava la incertesa de no saber què li depararia si emprenia un nou rumb laboral no la deixava fer el pas definitiu. Explica que, en el seu cas, a més, sentia una pressió afegida: “Jo pensava: ‘I ara, què faré? […] Una dona de 51 anys i amb ganes de canviar de sector laboral'”.
Recuperar la il·lusió per treballar
Després d’uns mesos buscant l’energia que li faltava per reinserir-se al mercat laboral, la Pilar va topar amb un curs de reskilling sobre nàutica que oferia Barcelona Activa. “Amb aquest curs vaig veure que se m’obrien les portes de nou perquè, és clar, si no fos per aquesta formació jo no hauria estat capaç de saber per on començar en aquest sector que, a més, és altament masculinitzat”.
La Pilar va trobar en aquest curs una oportunitat d’or no només per poder tornar al mercat laboral, sinó per trobar una feina que li agradés i que tingués relació amb la seva vocació marítima. Ara, amb perspectiva, reconeix que aquella angoixa era fruit d’unes barreres mentals que ella mateixa s’havia posat i afegeix: “A Barcelona Activa hi ha molts cursos d’àmbits diferents que són una gran oportunitat per recuperar la il·lusió per treballar“.
Feina nova, vida nova
Des que la Pilar va canviar els fogons per les barques ha aconseguit recuperar l’ambició per seguir aportant el seu granet a la societat. “M’ha canviat la vida. Abans estava tancada entre quatre parets, fent sempre el mateix. Aquí fem moltes coses i em sento realitzada perquè no hi ha dues jornades iguals“. Diu que en tot aquest procés ha après a valorar el dia a dia i les petites coses. “Tot i que ara estic molt contenta fent de marinera, més endavant ja veurem“, reflexiona.
