compartir
La crisi per accedir a un habitatge assequible assota Barcelona… i pràcticament tota la resta de ciutats europees. Mentre a Barcelona llogar un pis costa —de mitjana— 1.150 €, a Roma val 1.200 €, a Lisboa s’arriba als 1.500 €, a París se superen els 1.800 € i Amsterdam s’endú la palma: gairebé 2.000 € mensuals.
Amb aquest context, els alcaldes d’una dotzena de ciutats d’Europa s’han aliat sota la marca Mayors for Housing. Liderats per Barcelona, els alcaldes demanen que les institucions europees donin més finançament a les ciutats per construir habitatge assequible i que la veu dels municipis sigui escoltada.
Ja han arrencat alguns compromisos: el Banc Europeu d’Inversions té la intenció de mobilitzar fins a 10.000 milions d’euros (tant públics com privats) per promoure la construcció de pisos assequibles durant els propers dos anys.
Què estan fent les altres ciutats?
Més enllà dels compromisos europeus, un equip de betevé ha entrevistat l’alcaldessa de París i els alcaldes de Roma i de Leipzig (Alemanya) per saber què estan fent els seus ajuntaments per combatre la crisi de l’habitatge.
Roma
Fan falta 70.000 habitatges
Segons els últims càlculs de l’ajuntament de Roma, a la ciutat fan falta uns 70.000 pisos assequibles per donar resposta, sobretot, als joves. Per mirar de revertir la situació, el govern romà (encapçalat per l’alcalde Roberto Gualtieri) ha elaborat un pla que aposta, en bona mesura, per comprar pisos al mercat convencional per traslladar-los a la borsa d’habitatge públic.
“A banda de comprar pisos, també tenim un pla extraordinari per als sensellar i estem plantejant una agència perquè faci funcionar millor el mercat dels lloguers“, explica Gualtieri.
Leipzig
Ajudes als inversors privats
Una altra ciutat que conforma l’aliança de Mayors for Housing és Leipzig, a l’oest d’Alemanya. Amb menys de 600.000 habitants, l’alcalde Burkhard Jung assegura que estan notant l’efecte de les plataformes de lloguer temporal i que ja hi ha moltes persones que han de marxar de la ciutat per trobar un allotjament a llarg termini.
A més, Jung també avisa que Leipzig té una complicació afegida: “A Alemanya és molt car construir. Hem de donar suport als inversors per fer cases assequibles i, així, tenir un parc assequible”.
París
Pioners en donar resposta al problema
El paradigma de les polítiques per mirar de garantir el dret a l’habitatge assequible el representa París (i França en general). Des de l’any 2000, els gals tenen la llei de solidaritat i renovació urbana (solidarité et renouvellement urbain), que marca que aquest 2025 pràcticament tots els municipis han hagut d’assolir entre un 20 % i un 25 % d’habitatge públic en el total de construccions existents.
L’alcaldessa parisenca, Anne Hidalgo, defensa que “hem construït molts pisos socials gràcies a invertir milers de milions d’euros públics” i assegura que la seva ciutat ha arribat a l’objectiu marcat. Ara bé, també assegura que no n’hi ha prou i que París està provant una limitació dels preus dels lloguers (la llei ELAN) i que també volen “limitar els desastres que generen plataformes com Airbnb”.
