La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat la proposta que ja va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa, i que no té el suport del Parlament, que consisteix en la compra conjunta d’habitatge entre la Generalitat i un particular per donar estabilitat residencial als interessats i incrementar el parc de pisos protegits de Catalunya.
El govern català està estudiant totes les fórmules per ampliar el parc d’habitatge protegit, tant amb obra nova com amb pisos ja existents. “És com si ja no fos només la Generalitat, els ajuntaments i el tercer sector sinó que hi hagués un exèrcit de persones, ciutadans i ciutadanes de classe mitjana que ens ajuden a adquirir aquest parc d’habitatge, del qual en aquest moment grans fons s’està desprenent”, ha expressat Paneque en un contacte amb els mitjans de comunicació.
La mesura, amb una dotació inicial de 100 milions d’euros, entrarà en vigor a partir de principis del 2027 i va adreçada als majors de 40 anys amb ingressos estables però que no tenen prou diners per comprar-se un pis al mercat lliure.
Els fons es volen desprendre dels pisos de lloguer
Paneque ha explicat que, amb les mesures que limiten el preu del lloguer a Catalunya, els fons d’inversió o voltors volen desprendre’s dels actius immobiliaris del mercat de lloguer perquè ja no els donen la rendibilitat que esperaven. Per posar-ne un exemple, segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Blackstone els ha ofert 400 habitatges.
Si els ciutadans participessin en aquesta operació de compra conjunta amb l’Administració, la Generalitat ampliaria el parc posant la meitat dels diners, que a més els recuperaria si al final del contracte l’interessat es quedés amb el 100 % del pis.
Segons la consellera, a través del tanteig i retracte, la Generalitat en dos anys ja ha adquirit prop de 5.000 habitatges per valor de 400 milions d’euros a diversos bancs i fons voltors o d’inversió, entre els quals hi havia un paquet de 742 pisos i un altre de 1.100.
Una proposta sense consens al Parlament
El Parlament va rebutjar dijous aquesta proposta dels socialistes de crear un programa d’adquisició conjunta d’habitatge amb la Generalitat.
El punt va comptar únicament amb els vots favorables del PSC i ERC, l’abstenció de Comuns i l’oposició de Junts, PPC, Vox, CUP i AC. En canvi, la cambra sí que ha reclamat un grup d’experts per a una reforma fiscal en habitatge en tres mesos —transaccional entre PSC i ERC—, tot i l’abstenció de Junts.
En declaracions als mitjans després de la sessió plenària, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, va recordar que no era la primera vegada que la cambra tombava una mesura proposada pel govern al Debat de política general i va assegurar que l’executiu la impulsarà igualment.
Informació en temps real del parc protegit
Per millorar la transparència i la informació ciutadana la setmana vinent entrarà un funcionament un portal en què es podrà saber en quin punt es troba el parc d’habitatge protegit de Catalunya, que s’està ampliant amb diverses iniciatives tant de la Generalitat, els ajuntaments i el tercer sector.
El web s’actualitzarà cada tres mesos i s’hi podrà consultar l’estat del desplegament del Pla 50.000, la iniciativa del govern d’incorporar 50.000 habitatges públics fins al 2030 per diferents vies (obra nova, tanteig i retracte, els préstecs d’emancipació i la nova proposta de compra conjunta).
Segons les darreres dades fetes públiques per la Generalitat, actualment hi ha 12.599 pisos qualificats com a públics o protegits permanents, 5.997 d’obra nova, 4.696 adquirits per tanteig i retracte i 1.906 comprats gràcies als préstecs d’emancipació, una mesura per a persones de fins a 40 anys que va entrar en vigor l’estiu del 2025 i que recentment també incorpora l’opció que l’habitatge sigui de compra o dret de superfície.
