La presentació de l’Observatori Ciutadà Municipal de Barcelona (OCM) aquest novembre no és casual. Es fa coincidint amb la negociació dels pressupostos de 2015 que fa el govern municipal i amb la intenció de posar més llum sobre un aspecte que, sovint, és desconegut per la ciutadania. Tot i que l’Ajuntament promou la transparència a través del portal Govern Obert, des de l’OCM denuncien que es tracta d’una obertura de dades “superficial i enganyosa” perquè les informacions que s’hi publiquen són en format PDF, que no és obert ni editable com un excel, per exemple. A més, critiquen que les dades són poc detallades i s’ofereixen amb presentacions que donen un “tractament infantil envers la ciutadania”. Per això, precisament, utilitzen el terme “alliberar pressupostos”. Aquesta és una de les demandes principals de l’Observatori, que ha fet pública la proposta dels pressupostos de 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en formats editables i amb diverses visualitzacions interactives.
L’OCM s’organitza en diferents grups de treball, que s’encarreguen de cercar informació sobre els pressupostos, analitzar-los, difondre’ls, a més de gestionar i canalitzar les consultes ciutadanes que es rebin. L’objectiu, afirmen, és “construir una ètica política sobre la transparència amb implicació ciutadana”. Per això, proposen que els ciutadans formulin les consultes sobre pressupostos, que s’enviaran després al consistori com a peticions.
Un canal ciutadà i per als ciutadans
Segons un dels promotors de l’OCM Barcelona, Enric Pons, quan s’intenta “interactuar amb el consistori de manera privada, estem despullats davant de l’Administració”. Per això, ha explicat que és important que “el ciutadà tingui un canal, gestionat des de la ciutadania, per parlar amb l’Ajuntament” des d’on es faran públiques tant les demandes ciutadanes com les respostes del consistori. Aquesta és, precisament, la diferència principal respecte al web municipal ja que, segons els organitzadors, a través d’aquest canal es guanya “apoderament col·lectiu”.
Una auditoria a llarg termini
Pons considera que quan es tracta de publicar dades, s’ha d’escoltar “què vol la ciutadania” i des de l’Observatori es considera que la gestió econòmica és un tema clau. En aquest sentit afirma que “volem tenir incidència i fiscalitzar l’Ajuntament“. Per fer-ho, l’OCM seguirà l’evolució dels pressupostos de Barcelona, des de la proposta fins a l’execució, farà comparatives i treballarà per obtenir tota la informació al “màxim detall”. Aquest fet farà que el ciutadà pugui veure, fins a l’últim mil·límetre, com s’han invertit els seus diners. A més, ho podrà fer des d’una eina programada amb codi lliure creada per la plataforma per una auditoria ciutadana del deute, d’on neix precisament la idea de crear els observatoris.
Independència dels partits
Pons afirma que “un observatori ciutadà ha de ser independent de qualsevol partit polític”, tot i que no descarta que hi pugui haver membres voluntaris amb afiliacions a algun partit. En el cas de Barcelona, el nucli inicial el formen una desena de persones amb perfils professionals diferents: des d’economistes i informàtics fins a enginyers, biòlegs o tècnics de participació ciutadana. De moment, l’OCM té l’objectiu de fer presentacions a col·lectius i entitats per donar a conèixer el projecte a la ciutadania i es compromet a fer arribar a l’Ajuntament totes les consultes rebudes. A Catalunya hi ha uns set observatoris operatius en ciutats com Sabadell, Terrassa o Girona.
