Afegeix betevé com a font preferidaJa fa gairebé dos anys que els ascensors han de complir la nova normativa de seguretat i encara hi ha moltes finques que no s’hi han adaptat. Això no vol dir que les comunitats de veïns estiguin esquivant la norma —ni de bon tros—, sinó que algunes estan esperant a aplicar-la en el moment que hi estiguin obligades. I això passa perquè no hi ha un dia concret per adaptar-se als nous requeriments, sinó que depèn de cada cas.
És a dir, els ascensors han de superar una inspecció tècnica amb una periodicitat que varia en funció de l’ús i la ubicació. Si són edificis de concurrència pública —com hospitals o centres comercials—, l’hauran de fer cada dos anys, i si són finques residencials amb més de 20 habitatges o quatre plantes, cada 4 anys. Per a edificis petits o unifamiliars, la periodicitat és de cada 6 anys.
Doncs és en aquesta inspecció que es revisa el compliment la normativa. I si es detecta que en algun punt no s’adapta al que exigeix la llei, l’inspector ho apunta a l’acta perquè sigui corregit en un termini que també variarà segons el que s’hi hagi de fer. Per exemple, no és el mateix corregir un anivellament de la cabina que substituir les guies. En qualsevol cas, l’empresa de manteniment de l’ascensor és qui s’encarrega de fer les adequacions. I el cost pot anar dels 1.000 euros fins als 40.000, quan s’ha de canviar tot l’elevador.
Telèfon a la cabina o sensors a les portes automàtiques
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya calcula que tres de cada quatre ascensors catalans tenen una antiguitat mitjana de 30 anys i, per tant, s’hauran d’acabar adequant a la norma. El text —que pots consultar en aquest enllaç— és el RD 355/2024 del Ministeri d’Interior i estableix set mesures mínimes de seguretat:
- Anivellament de la cabina: per evitar que hi hagi l’esglaó que faci ensopegar algú.
- Protecció de l’usuari contra el tancament de portes: amb la instal·lació de barreres d’infrarojos en portes automàtiques.
- Protecció de l’usuari contra els moviments ascendents incontrolats de la cabina.
- Comunicació bidireccional a la cabina: és com tenir un telèfon dins de l’ascensor que permeti els usuaris atrapats demanar auxili a un centre de rescat.
- Substitució de guies: la normativa obliga a substituir, especialment, les de fusta o cilíndriques perquè es consideren menys segures.
- Dispositius de control de càrrega: hi ha d’haver un sistema que detecti i impedeixi la sobrecàrrega de la cabina.
- Contrapesos: la normativa obliga a revisar i, si cal, substituir els contrapesos i les seves guies als ascensors antics per garantir-ne la seguretat i facilitar-ne la inspecció.
El president del Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya, Jordi Sarrats Tomàs, apunta que amb aquesta norma es vol “incrementar la seguretat” d’aquelles coses que podrien tenir una mica més de risc. En aquest sentit apunta que “el llistó està molt amunt i [amb aquesta llei] encara l’apugem més”. També puntualitza que per fer algunes de les modificacions s’ha de fer “una enginyeria específica” i que hi intervenen moltes variables com la sensibilitat urbanística o arquitectònica. Sarrats explica que, anys enrere, alguns ascensors formaven part del projecte general de l’edifici perquè els arquitectes i els mestres d’obra intervenien en les lògiques de construcció. “Ens hem de conjurar entre tots els que intervenim per no espatllar alguna cosa que forma part del nostre patrimoni“, alerta Sarrats.
“No es tracta d’angoixar, ni de córrer”
En tot això té un paper clau la figura de l’administrador de finques, que acompanya i assessora les comunitats que són els titulars de l’ascensor. A les juntes, exposen les obligacions i fan una planificació econòmica per fer-hi front.
“Les comunitats ho entenen, quan parles de seguretat ningú se la juga”, explica l’Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Diu que, a les comunitats, és molt important explicar bé els motius de les coses —el perquè— i reitera que “no es tracta de posar angoixa ni de córrer. Es tracta de fer una bona planificació d’actuació i econòmica perquè no perjudiqui els propietaris”.
En aquest sentit, Carbonell diu que a les comunitats hi ha perfils diversos amb situacions diferents: “Hi ha persones que viuen soles, hi ha famílies… T’has d’adaptar una mica amb les bestretes”. Però també recorda la importància dels terminis, i per això “no podem fer una bestreta a tres anys si tenim un any d’acompliment”.
Amb tot, també cal tenir presents les conseqüències de no complir amb la inspecció tècnica d’ascensors obligatòria. No adaptar-se a la llei pot arribar a comportar el precintament i paralització immediats de l’ascensor, multes econòmiques i, fins i tot, riscos legals en cas d’accident.
