(EFE) La intel·ligència artificial destruirà feines en una primera fase, però acabarà generant ocupacions noves i més creixement econòmic si els governs acompanyen la transició amb polítiques educatives i laborals adequades. Així ho ha defensat aquest dimarts l’economista francès Philippe Aghion, Premi Nobel d’Economia el 2025, en una conferència aquest dimarts al Cercle d’Economia de Barcelona.
L’impulsor de la teoria de la destrucció creativa s’ha definit com un “optimista prudent” davant la revolució que la intel·ligència artificial generativa i els agents d’IA poden desencadenar en l’economia mundial i en els sistemes productius.
Capital humà i reorientació laboral
Aghion ha subratllat que el principal requisit perquè la IA tingui un impacte positiu sobre la societat és disposar de sistemes educatius capaços de preparar els treballadors per adaptar-se als canvis del mercat laboral: “Necessitem nens que puguin llegir llibres, escriure sense cometre faltes i fer càlcul mental sense haver d’utilitzar la IA”, ha assenyalat.
Així mateix, ha posat el focus en el model danès de flexiseguretat, que combina una protecció econòmica elevada per als treballadors que perden la feina amb programes de reciclatge i formació. Segons ha assenyalat, les ajudes han d’incentivar l’adquisició de capacitats noves per facilitar, així, la reincorporació al mercat laboral. “Està bé que hi hagi subvencions per a formació, no per estar a casa veient la televisió”, ha dit l’economista francès, que està obert a la idea d’un ingrés mínim universal si els receptors d’aquesta ajuda aprofiten el temps per reciclar-se.
Polítiques de competència i finançament
Més enllà de l’ocupació, Aghion ha advertit que Europa s’ha quedat enrere respecte als Estats Units i la Xina en innovació tecnològica i ha reclamat una combinació de polítiques industrials i de competència que afavoreixin la inversió i el sorgiment d’empreses noves. Ha advocat per una regulació intel·ligent que fomenti la competència i eviti que les grans empreses utilitzin la seva posició dominant per bloquejar l’entrada de competidors més innovadors.
El món no necessita multimilionaris
El Nobel francès ha sostingut que el món no necessita multimilionaris i ha proposat que s’incentivin els qui assoleixen aquests nivells de riquesa a crear fundacions privades que contribueixin a finançar polítiques públiques, com els sistemes d’educació i aturada.
