(ACN/Redacció) El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha advertit a Espanya que ni la figura dels indefinits fixos, ni les indemnitzacions, ni el sistema de responsabilitat de l’Administració, ni la convocatòria d’oposicions permet sancionar i prevenir “adequadament” els interins afectats per l’abús de la temporalitat al sector públic.
Tot i recordar que correspon al Tribunal Suprem determinar si les mesures a Espanya sancionen adequadament l’abús, el tribunal amb seu a Luxemburg ha aportat algunes “precisions” per orientar la justícia espanyola. En una sentència publicada aquest dimarts, el TJUE conclou que la conversió dels interins en indefinits no fixos, tal com interpreten els tribunals espanyols, és incompatible amb la legislació europea.
Segons el TJUE, la figura dels indefinits no fixos manté la situació de “precarietat” i no permet sancionar “adequadament” l’abús laboral “ni eliminar les conseqüències” de la vulneració de drets laborals que garanteix la normativa europea. A més, Luxemburg no creu que les indemnitzacions previstes, que s’abonen en el moment de l’extinció de la relació laboral i que estan subjectes a un doble límit màxim, puguin “eliminar les conseqüències” de l’abús laboral. Pel que fa al règim de responsabilitat de les administracions públiques, el TJUE critica que és “ambigu, abstracte i imprevisible”.
Finalment, els magistrats europeus avisen que la convocatòria de processos selectius és inadequada perquè, si bé es valora l’experiència prèvia del treballador afectat i el temps de servei, “no sembla limitar-se exclusivament a aquells que hagin estat víctimes de la utilització abusiva de successius contractes de durada determinada, sinó que s’estén a tots els treballadors temporals que tinguin aquesta experiència, inclosos els que no hagin patit aquest abús”.
La lluita dels interins als tribunals de la UE
Els interins mantenen un pols contra l’Administració pública per l’abús dels contractes temporals i han portat la disputa als tribunals de la UE diverses vegades. La legislació comunitària estableix límits a la successió de contractes de duració determinada perquè són una “font de potencials abusos” laborals.
El març del 2020 el TJUE es va pronunciar per primera vegada sobre la controvèrsia laboral i va advertir que la renovació successiva dels interins no es pot justificar per raons de necessitat, urgència o per a programes de caràcter temporal. És competència dels tribunals estatals determinar quines mesures són adequades per prevenir i sancionar els abusos, però el TJUE ha donat algunes indicacions sobre com s’han de compensar.
El març del 2024, el TJUE va afegir noves instruccions per redreçar la controvèrsia laboral arran de les preguntes de dos tribunals catalans per la compensació d’interines de la Generalitat que reclamaven adquirir la condició de funcionàries o de personal indefinit no fix. Luxemburg va dir que “a falta de mesures adequades” de compensació, aquesta opció podia ser una mesura adequada sempre que “no impliqui una interpretació contrària” al dret espanyol.
Quarta sentència del TJUE sobre els interins
El Suprem ha preguntat a Luxemburg si “negar el reconeixement de la condició de treballadors fixos al sector públic als treballadors indefinits no fixos”, tal com estableix la legislació espanyola, vulnera el dret de la Unió Europea. Ara el TJUE s’hi ha pronunciat i ha qüestionat que les mesures que s’han adoptat a Espanya siguin suficients per compensar els interins afectats.
Respecte a la figura dels indefinits no fixos, els magistrats afirmen que “el vincle contractual” amb l’Administració continua tenint “naturalesa temporal” i, per tant, “manté el treballador afectat en situació de precarietat”.
Luxemburg lamenta que la indemnització taxada de vint dies de salari per any de servei, amb un límit de dotze mensualitats, estigui “subjecta a aquest doble límit màxim”. A més, remarca que “aquesta indemnització no pot constituir ni la reparació proporcionada i efectiva de les situacions d’abús que superin una determinada duració en anys ni la reparació adequada i íntegra dels danys derivats d’aquests abusos”.
Finalment, el TJUE també qüestiona que la convocatòria d’oposicions sigui suficient per compensar el dany causat. Si bé es valoren l’experiència prèvia del treballador afectat i el temps de servei, aquesta valoració “no es limita a aquells candidats que hagin estat víctimes de tal abús”. Per tant, nega que sigui una mesura “adequada” per sancionar l’abús de la temporalitat.
