Josep Francesc Valls, catedràtic i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Pompeu Fabra, és el director del nou Observatori de l’Economia Urbana de la Cambra de Comerç. Es tracta d’un organisme nou que —en les seves paraules— vol “casar els aspectes teòrics i acadèmics amb temes que es puguin aplicar immediatament en l’economia real”. I en aquest sentit, també vol desmuntar alguns tòpics o creences sobre el turisme que, segons Valls, queden contradits amb les dades del primer estudi que han publicat.

“Es deia, el turisme és un sector de baixa productivitat. No! La productivitat d’aquests sectors és idèntica a la productivitat global de la ciutat, no és pitjor que molts sectors o el pitjor. Per mi aquesta constatació és una aportació molt valuosa”, afirma. Valls també apunta que no és cert que els turistes es deixin el gruix de la seva despesa a la ciutat en l’allotjament. “El turisme ha creat una doble nova economia: una, la dels serveis relacionats amb l’allotjament i, una segona, que és tota aquesta quantitat d’activitats d’innovació, culturals, que donen un increment important a la resta de sectors econòmics“.
El primer estudi ja està disponible
Aquest primer informe, realitzat per Vittorio Galetto de l’Institut Metròpoli, ha fet una estimació del pes del turisme en el PIB de la ciutat. Les conclusions apunten que l’any 2024 el sector del turisme va donar feina a 164.510 persones, un rècord històric, ja que l’any 2019 eren 151.285 treballadors.
Pel que fa a l’aportació del turisme en el PIB de la ciutat, l’any 2023 —darrer any amb dades disponibles— es va situar en el 12,8 %. I de cara al 2024, s’estima que rondi el 13,5 %, un valor similar al registrat l’any 2019, que va ser l’últim amb dades no afectades per la crisi de la covid-19, i quan el percentatge va ser del 13,7 %.
Només 1 € de cada 5 va a allotjament
L’informe també posa de manifest que la productivitat turística d’aquest sector és similar a la de la resta de l’economia i que el sector del turisme està estretament vinculat amb molts altres, a banda de l’allotjament: per cada 5 € generats pel turisme, 1 € va a parar a hotels; i la resta s’adreça a altres sectors com el transport, el comerç o la restauració.

Altres estudis en marxa sobre l’impacte del turisme
La Cambra de Comerç ja està treballant en sis estudis més i un programa de recerca aplicada a través del nou observatori. Amb els treballs es vol aportar dades i anàlisi al debat, i també contribuir a la presa de decisions o al disseny de polítiques públiques. Els estudis en marxa són els següents:
- Anàlisi sobre la connectivitat aèria i portuària de Barcelona, i el seu impacte econòmic i social en l’atracció d’inversions, talent i esdeveniments globals (Óscar Oliver).
- Estudi sobre les condicions laborals i salaris del sector turístic a Barcelona, comparant-los amb d’altres sectors i ciutats similar (Óscar Molina).
- Recerca sobre l’impacte del turisme en la inclusió laboral i social de la immigració recent a Barcelona (Adrià Albareda).
- Exploració del paper del turisme en la promoció o erosió de la identitat catalana i l’ús de la llengua en l’àmbit urbà i turístic (Joan Abellà).
- Anàlisi demogràfica de Barcelona i àrea metropolitana: com han canviat residents, perfils socials, moviments migratoris i el seu vincle amb el turisme (Oriol Nel·lo).
- Estudi sobre la contribució del turisme a la generació d’economia del coneixement, innovació i atracció de talent internacional a Barcelona (Xavier Mendoza i Greg Clark).
El nou Observatori de l’Economia Urbana està sota el paraigua de l’Observatori del Turisme a Barcelona: ciutat i regió (OTB), una plataforma de treball que es va presentar públicament el 2017, integrada per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el consorci Turisme de Barcelona. Dos anys més tard, el 2019, es va unir també la Cambra de Comerç de Barcelona. Quatre institucions que fan estudis de forma independent amb la voluntat de “reforçar el caràcter transversal i divulgador del projecte”.
El sostre del turisme, a debat
Segons Josep Francesc Valls, la quantitat de turistes que visiten Barcelona per oci o feina (fires, negocis etc.) no s’hauria de limitar o fer-la decréixer però sí cal endreçar-la. “El turisme l’hem de deixar que evolucioni i per la banda de l’harmonització hem d’aconseguir que sigui com diu la mateixa paraula harmònic, que els residents se sentin bé, se sentin còmodes. El turisme no és culpable de moltes de les externalitats que se li estan atribuint, com el tema de l’habitatge“.
També el Cercle d’Economia s’ha proposat obrir un debat “estructurat” per adaptar el turisme als “nous reptes econòmics, socials i ambientals” de Catalunya. Fa uns dies, de fet, va defensar revisar el model turístic i deixar enrere el creixement de quantitat, per “garantir-ne la competitivitat futura”.