Els impulsors de la iniciativa defensen que no són hereus de la desapareguda Confederació de Comerç de Catalunya, dissolta el setembre passat perquè no podia fer front al forat econòmic deixat per l’exsecretari general Miquel Àngel Fraile. Recorden que cap dels quatre socis fundadors formava part de la Confederació, però reconeixen que volen funcionar amb “un model de governança diferent” i evitar que una persones es pugui perpetuar en un càrrec. El president de la nova entitat, Joan Carles Calbet, que encapçala també Comertia, ha remarcat a la presentació de RETAILcat que “encara que la Confederació no hagués desaparegut, nosaltres hauríem nascut igualment”.

Molt probablement, però, RETAILcat traurà profit del buit generat per la Confederació, que va deixar orfe de representació corporativa una part del comerç català. RETAILcat es presenta com a defensora de botigues i petites empreses de serveis per promoure’n el coneixement i la competitivitat. Un dels objectius principals que es marquen en un full de ruta encara no definit del tot és fer front a la competència deslleial del “top manta”, les grans empreses que paguen els impostos a altres països i les empreses de venda en línia que no paguen l’IVA.

Donen per fet que presentaran esmenes a la nova llei de comerç que es tramitarà al Parlament i defensen el model d’horaris comercials actual, que veuen com la que millor salvaguarda l’equilibri entre “la demanda local, per Nadal i rebaixes, i les necessitats dels municipis turístics”. A més, volen contribuir a “adaptar la formació a la nova realitat del sector”.

De moment, representen 30.000 comerços catalans, és a dir, el 30 % del sector, tot i que volen que s’hi sumin més socis. De fet, els impulsors remarquen la capacitat que han tingut de posar-se d’acord per anar tots a l’una. El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha posat com a exemple el cas de la seva entitat que, segons ha recordat, va néixer com a “contrapunt de Barcelona Comerç i hem estat durant molt temps entitats gairebé rivals i hem tingut la visió de tenir un projecte comú i de veure que tenim més coses que ens uneixen que no que ens separen”.