Fa 10 mesos que es va conèixer la intenció de Sheldon Adelson de construir un macrocomplex d'oci a Espanya inspirat amb els que ja tenia a l'Àsia. Des del primer moment, Madrid, que feia mesos que negociava, agafava avantatge sobre Barcelona, que va optar a l'Eurovegas més tard. Començava així una cursa entre les dues comunitats per quedar-se amb el projecte. El més beneficiat, Adelson, que veia en la competencia entre Catalunya i Madrid una possibilitat per treure'n rèdit empresarial. Al febrer, i al més pur estil Mr. Marshal, Adelson visitava amb pocs dies de diferencia els terrenys on s'havien d'ubicar els hotels i casinos a Alcorcón i al Llobregat, amb l'oposició tant a un lloc com a l'altre, de veïns i ecologistes. Les visites també es repetien a l'altra banda de l'Atlàntic, on delegacions de totes dues comunitats pretenien convèncer Adelson. Després de mesos de rumors, intuicions i declaracions creuades entre polítics i societat civil sobre l'oportunitat o no que suposava la inversió americana, s'ha resolt l'enigma. Dijous Barcelona renunciava al projecte i divendres l'Eurovegas aterrava a Madrid.

El nom d’Eurovegas va començar a sonar el novembre de 2011. Las Vegas Sands va anunciar la voluntat de crear un macrocomplex d’oci i joc a Europa. La corporació de Sheldon Adelson va avançar que es negociava el projecte amb Madrid i Barcelona en paral·lel.

El magnat es va reunir amb el president de la Generalitat, Artur Mas el 21 de febrer. En la trobada, també hi van participar els consellers Andreu Mas-Colell i Lluís Recoder, a més d’empresaris. En aquesta conversa, la Generalitat va oferir els terrenys del delta del Llobregat com a possible emplaçament per al projecte.

Shledon Adelson i l’equip directiu de Las Vegas Sands van tornar a finals del mes de juny. El dia 25 van visitar els terrenys candidats a acollir el macrocomplex i van posposar la decisió final al mes de setembre. Una de les dificultats que va plantejar la corporació era trobar vies de finançament per al projecte.

Paral·lelament, Eurovegas ha aixecat reticències des de l’inici. El 22 de març es va crear la plataforma Aturem Eurovegas, que agrupa una cinquantena d’associacions ecologistes contràries al projecte. Els arguments que han defensat són la importància de preservar l’espai natural del delta del Llobregat i el rebuig del model econòmic que representa la proposta d’Adelson.

La decisió final de Las Vegas Sands ha culminat una setmana de rumors i especulacions sobre quina seria la ciutat escollida: Madrid o Barcelona. El dimarts 4 de setembre, el president del PSM de Madrid, Tomás Gómez, va aixecar la llebre anunciant que ja s’havia decidit que Eurovegas s’instal·laria a Alcorcón. La corporació nord-americana va negar que la decisió estigués presa. A partir d’aquest moment, les reaccions i les especulacions van créixer. El mateix dia, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va avançar que el govern català ja treballava en projectes alternatius a Eurovegas. Dos dies després, i mentre la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, deia que “tenia una bona intuïció”, Artur Mas va explicar que l’oferta que el govern havia presentat a Sheldon Adelson havia caducat el 31 d’agost i , per tant, la Generalitat tenia les mans lliures de cara a altres projectes.

Finalment, Las Vegas Sands s’ha decantat per l’opció madrilenya. Tot i això, tal com va avançar Artur Mas, Catalunya també acollirà un projecte d’oci i turisme, Barcelona World. El conseller de Territori i sostenibilitat, Lluís Recoder, va declarar que les negociacions amb el grup Veremonte van començar fa mesos. Recoder va reconèixer que es va intentar dur a terme les negociacions en paral·lel de manera discreta i que “amb el grup Veremonte ho hem aconseguit però amb Las Vegas Sands Corporation ha estat impossible”.