L’àrea metropolitana de Barcelona concentra el 42 % de la població de Catalunya. Unes 3.450.000 persones viuen en aquests 636 km². Els últims 15 anys el creixement ha estat de 223.000 residents i de cara al 2041 s’espera arribar als 3.550.000. No en va, a l’AMB ja es parla de grans desafiaments i existeix un consens general per encarar-los de manera coordinada.
“Hi ha reptes que només tenen sentit si els abordem des d’una mirada metropolitana”, alerta Raquel Gil, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Promoció Econòmica de Barcelona. Parla d’envelliment de la població, habitatge, mobilitat, serveis públics, canvi climàtic, falta de professionals… “És molt difícil trobar respostes a tots aquests reptes si els mirem ciutat a ciutat”, continua la també consellera delegada d’Anàlisis de Polítiques Metropolitanes de l’AMB.
La mobilitat, clau en la gran ciutat de ciutats
Coincidint amb el 15è aniversari de l’AMB, Gil recorda que 300.000 persones surten cada dia de Barcelona per anar a treballar a altres municipis de la metròpoli, mentre que mig milió entren a la capital per feina. Per això, en unes jornades sobre els reptes de futur, apunta que la mobilitat és una de les claus més importants, fins i tot en l’àmbit de l’habitatge.
“Si tenim un bon sistema de trens, de ferrocarrils, de metro, acaba sent més fàcil que et plantegis aquesta mobilitat d’una manera més sostenible i també que et puguis plantejar anar a viure a un barri o ciutat diferent del que t’ha vist néixer, o que puguis acceptar una feina en un altre lloc”. I en aquest context ressalta l’allargament de la Línia 8, la importància dels busos interurbans i apressa a millorar el servei de Rodalies.
Falta de professionals i fluxos migratoris
Els reptes toquen també terreny econòmic. L’àrea metropolitana genera el 52 % del PIB de Catalunya, però en canvi pateix una falta de professionals que anirà a més els propers anys. Per això la vicepresidenta de PIMEC, Emma Gumbert Jordan, assenyala que no només cal millorar la mobilitat, sinó que “realment necessitem una integració de fluxos migratoris per poder reactivar o fer el creixement necessari econòmic amb la integració de persones nouvingudes“.
Reitera que les empreses petites i mitjanes —negocis de tota la vida— tenen dificultats per trobar persones per treballar. “I això significa que els hem d’anar a buscar en algun lloc […] i s’ha de fer d’una manera ordenada, regulada i coordinada”.
Cohesió “abraçant” la diversitat
Sense l’aportació migratòria la metròpoli perdria població. Segons les dades de l’AMB, la diferència entre naixements i defuncions és negativa —els naixements han passat de 32.600 el 2011 a 23.100 el 2023. I és en aquest escenari que Raquel Gil parla d’un altre repte: “En una societat que s’envelleix i que no té un creixement positiu, com incorporem les persones migrants i com podem fer també que les societats continuïn sent cohesionades, tenint unes acollides que siguin raonables i abraçant aquesta diversitat”.
El gran desafiament de l’habitatge
I tot plegat afegit al repte de l’habitatge, que a banda de l’augment de població ha d’encaixar els canvis en les formes de convivència. També en els Diàlegs AMB 15+15, el director de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carles Donat, recorda que cada vegada hi ha més llars de pocs membres. I, per tant, cada vegada calen més pisos per a la mateixa quantitat de gent. “És allò que els autors han anomenat segona transició demogràfica”, que es tradueix en menys fills, més envelliment, més llars unipersonals i més separacions i divorcis, que deriven en llars monoparentals.
I si a tot això hi sumem que també s’ha exhaurit l’estoc de pisos que quedava de la crisi immobiliària… quines són les solucions? Donat avança que moltes són a mitjà i a llarg termini: edificar més, buscar emplaçaments adequats, que siguin més assequibles… I una altra via per incrementar l’habitatge d’ús residencial és, diu, reduir els usos d’habitatge no habitual. “Els apartaments turístics estan traient habitatges d’ús residencial cap a un altre ús, el turístic, i això afecta amb una restricció de l’oferta”.
Aconseguir ciutats “raonablement compactes”
I, finalment, apareix el concepte densificar: “Aconseguir que les nostres ciutats, el nostre territori, sigui raonablement compacte, que tingui diferents usos, no només els residencials sinó les activitats econòmiques, i que estigui ben connectat sobretot amb mitjans de transport”. En aquest punt la mobilitat torna a ser la clau de volta. I això (densificar) es faria en emplaçaments en els quals es pot fer, “no en altres en els quals ja estem molt densificats i lògicament no caldria incrementar-ho”.
