Cada vegada es parla més de la necessitat de limitar el turisme afirmant que Barcelona està arribant al seu límit. Des dels Jocs Olímpics del 92, que van obrir la ciutat al món, any rere any arriben més i més visitants. Allò que es veia primer com un benefici, ara és un conflicte de convivència entre els qui prefereixen prescindir d’aquesta activitat i els que, pel contrari, defensen que vivim del turisme.
El doctor en economia Miquel Puig, que també ha estat regidor de l’Ajuntament per ERC i membre del govern de Pere Aragonès, ha vingut al betevé directe a parlar d’un possible canvi de model per millorar-ne la gestió, afavorir canvis al sector i també rebaixar tensions amb els habitants de la ciutat. “A Barcelona no necessitem menys turistes —que també—, sinó que el turista pagui més“, ha sentenciat Puig.
Que el turista pagui més
“Quan anem a Suïssa ja sabem que haurem de pagar més perquè l’estil de vida allà és més car. Si no ens ho podem permetre, potser ens plantegem anar a França”, ha dit Puig. I ha afegit: “Aquí hauria de passar el mateix”. En aquest sentit, l’economista ha plantejat que, si el que volem és que els treballadors visquin dignament, que els impostos turístic donin guanys i que, a més, l’empresari es pugui guanyar la vida, “no podem tenir un turisme barat”.
D’acord amb Puig, la gestió del turisme va lligada a limitar l’oferta. “Així els turistes amb poder adquisitiu limitat no vindran”, ha dit. En aquesta línia, ha aplaudit les mesures que s’estan prenent des dels diferents governs. “Barcelona va en la direcció correcta amb mesures com el PEUAT o l’augment de la taxa turística. Som barcelonins i ens devem a la seva gent, no als turistes, que ja hem vist que no marxaran”, ha assenyalat.
El problema de l’habitatge
Davant els intents de les autoritats per regular el lloguer de llarga durada a Barcelona, les dades mostren que, en conseqüència, el lloguer de temporada s’ha disparat. Puig, fent referència a la problemàtica de l’habitatge a la capital catalana, ha assenyalat que “la prioritat és que els pisos siguin per als habitants i no per als turistes”. Així, ha celebrat la decisió del govern de Collboni d’eliminar els tots els pisos turístics de Barcelona el novembre del 2028.
També ha mencionat que limitar el nombre d’hotels que es construeixen, tal com va fer Ada Colau en el seu mandat, va ser una bona pensada per reduir-ne l’oferta.
Desigualtats al sector
Un dels objectius també d’apujar els preus és que el turisme rendeixi més a la societat per reforçar àmbits com l’educació, la salut o la seguretat. Puig ha destacat que malgrat el conveni de l’hostaleria no és dolent, “els ingressos dels treballadors turístics són més baixos que els professionals d’altres sectors, solen comprar un terç menys que la resta”. A més, l’economista ha apuntat que “a Espanya, les localitats que viuen del turisme tenen una renda per càpita més baixa que la resta i també major abandonament escolar, entre altres problemes”.
