(ACN) La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, avala activar incentius fiscals a la compra i al lloguer de l’habitatge, com reclama Junts per Catalunya. En una entrevista a l’ACN, Rodríguez recorda que en gran mesura els plantejaments de Junts “s’assemblen a propostes que el PSOE i el govern espanyol han analitzat i posat sobre la taula en altres moments”.
“És una oportunitat que hauríem d’aprofitar”, destaca. L’objectiu, recorda la ministra, és que “es rebaixin els lloguers”, fent servir “tots els instruments” disponibles per fer-ho possible. “Les rendes poden baixar amb incentius fiscals”, diu, alhora que demana generositat a totes les formacions per assolir un acord ben aviat.
A mitjans d’abril, en paral·lel al rebuig de la pròrroga dels lloguers que plantejava Sumar, Junts va presentar una proposició no de llei amb mesures fiscals i legals. Incorporava deduccions del 15 % tant per a la compra d’habitatge habitual com per a l’estalvi previ a la compra i la rehabilitació, així com per al lloguer.
La proposta va xocar amb el criteri de Sumar, que aleshores deia que els incentius fiscals són “injustos” i que la solució no podia dependre de la voluntat dels propietaris. Després de la caiguda del decret, però, els ministres de Sumar Ernest Urtasun i Pablo Bustinduy han reconduït el discurs, i ara veuen possible assolir una entesa sobre la base de les deduccions.
Incentius i càstigs fiscals
Mentre encara no hi ha un acord que aglutini tots els actors, Rodríguez apunta a la via de Junts. Recorda que l’executiu ja treballa sobre el que president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre el mes de gener: una bonificació del 100 % de l’IRPF als propietaris que renovin els seus contractes sense augmentar el preu.
Segons la ministra, calen “incentius de millora i de càstig” per aconseguir rebaixes del lloguer. “És una finestra que ells (Junts) obren i que altres grups es van negar a explorar en el seu moment”, recorda, però “si ara hi ha aquestes condicions, perquè tots els grups entenen que és el moment de fer-ho, estem davant d’una oportunitat que hauríem d’aprofitar”.
La ministra destaca que actualment ja estan en vigor incentius per a zones tensionades com Barcelona, i “si un propietari rebaixa un 5 % les rendes del lloguer als seus inquilins estaria rebent una bonificació del 90 % en aquestes rendes a l’IRPF”. Admet que la mesura és poc coneguda per la ciutadania i que cal anar més enllà.
Demana generositat als grups
Per això, emplaça els grups a fer possible l’acord i els demana generositat. “Han de tenir la mirada posada en la gent”, i “no en què guanya el seu partit o el portaveu de cada partit”, ha dit. “La política fiscal ha de servir també per a això, no és només una política recaptatòria”, avisa la ministra, que remarca que “ningú critica” les bonificacions quan s’apliquen per promoure les renovables.
En aquest sentit, la ministra afirma que entre les forces polítiques ja hi ha un “gran consens polític” en aspectes essencials de la política d’habitatge. Posa com a exemple la imposició d’un 21 % de l’IVA als pisos turístics, o la necessitat d’aplicar “una càrrega fiscal realment dissuasiva a les inversions estrangeres a Espanya que no siguin habitatges de caràcter residencial”.
Pel que fa a la congelació dels contractes de lloguer, recorda que la Llei d’habitatge “ja preveu algunes pròrrogues” i apunta que el nou decret “pot millorar” aquest aspecte. “Per tant, no hi ha cap inconvenient a donar més tranquil·litat i seguretat a l’hora d’incorporar algun tipus de pròrroga”, afirma. En tot cas, recorda que, independentment del seu criteri, cal “que tots els grups se sumin a aquests acords”.
Sobre com queden els llogaters que van demanar la pròrroga mentre va ser vigent, Rodríguez diu que caldrà “dimensionar” la situació perquè no tenen dades concretes dels afectats. “Al final és una relació contractual entre dues parts, en què l’administració no participa”, assenyala la ministra, que diu que ofereixen un “canal d’informació i assessorament” als afectats en cas que hi hagi “conflicte entre les parts”.
Rodríguez assegura que la mesura era “una acció puntual de millora” i que ella busca “un gran acord” amb una resposta “estructural, molt més àmplia”.
