Aquest edifici, situat a ple centre de la ciutat, segueix una línia arquitectònica que desapareix de cop i volta a la planta baixa. En aquest cas, la botiga ha trencat completament l'aspecte original de l'edifici i no conserva cap consonància amb les plantes superiors. O aquesta altra, que crida l'atenció de la clientela amb pantalles estridents que desentonen amb l'entorn. Tot això és el que l'Ajuntament vol evitar amb la nova regulació. ANTONI VIVES, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà "La presència mateixa dels rètols fa que el carrer, sigui el carrer d'això o d'allò ,es converteixi en el carrer del qual o la qual, i això no volem de cap manera que passi." Per això, la nova normativa estableix un seguit de mesures com ara prohibir la instal·lació de cartells a les plantes superiors de les botigues o limitar l'ús de pantalles. Tot això s'aplicarà sobretot a les zones històriques de la ciutat. A Ciutat Vella, incloent-hi també la Barceloneta, el Poble-sec, la part central de l'Eixample, la Vila de Gràcia, el nucli antic de Sant Andreu, la Sagrada Família i el nucli antic del Poblenou. I a partir d'ara la tendència hauria d'assemblar-se a això. Aquesta botiga ha conservat l'estructura de l'antic Palacio del Juguete. Tot i que renovats, encara s'hi mantenen els marbres, els aparadors i fins i tot els detalls del sostre.
El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha explicat que les mesures s’encaminen a preservar la identitat dels carrers de la ciutat envers la pressió comercial i evitar “que hi hagi una invasió des dels aparadors cap als vianants“. El pla intensifica mesures de convivència entre el comerç i el paisatge urbà no només en les zones més concorregudes de Barcelona, com Ciutat Vella, l’Eixample o la Sagrada Família, sinó també en les “ciutats velles” d’altres barris com Sant Andreu, el Poblenou, el Poble-sec o la Vila de Gràcia.
En un primer bloc, el pla concreta mesures sobre paisatge urbà que ja recull l’ordenança municipal. Pel que fa a la retolació, no permet que s’instal·lin cartells en les plantes superiors a l’establiment. Als aparadors, es limitarà l’ús de pantalles i la il·luminació sempre haurà de ser indirecta. A més, no es podran cobrir amb cap material opac o translúcid. En aquest sentit, les portes dels establiments hauran de ser transparents i quedaran prohibides les persianes cegues.
Un segon bloc de mesures se centra en la convivència de comerços i identitat arquitectònica. La premissa bàsica és respectar la morfologia original de l’edifici i la façana. Així doncs, l’aspecte de l’immoble s’ha de mantenir des de la planta baixa fins a dalt de tot. Un exemple del que es vol evitar seria el cas dels baixos del número 20 de l’avinguda del Portal de l’Àngel.
Per últim, el pla també estableix com a criteris d’urbanització que es garanteixi el màxim ús pel vianant de la via pública i que si s’ha d’urbanitzar un espai proper a un establiment emblemàtic es tingui en compte aquest factor per potenciar aquest comerç i se li doni màxima visibilitat.
