L’esfondrament de les obres del metro al Carmel va partir el barri en dos i van deixar una part acordonada. Per motius de seguretat, accedir-hi i moure-s’hi era impossible, però dins de l’àrea restringida hi va aparèixer una petita illa en què el moviment va estar permès.
Les setmanes posteriors a l’esfondrament, el Mercat del Carmel va ser el centre neuràlgic de la vida social i comercial; tant és així que alguns paradistes defensen que eren “essencials”.
Un cordó umbilical
Per facilitar l’arribada dels clients fins a l’equipament, el carrer de Llobregós va ser fonamental. Aquesta via es va convertir en el cordó umbilical que va mantenir unides, durant tots els mesos de després de l’esfondrament, les parts del Carmel obertes amb el mercat, que es trobava dins de la zona zero.
En Fernando Ruiz, de la carnisseria Ruiz, explica que “vam haver de demanar que s’obrís un passadís al carrer perquè la gent entrés al mercat” i pogués superar “el bloqueig que hi havia”. Això va permetre que el mercat mantingués l’activitat.
El rebost del barri
Que el mercat mantingués l’activitat durant tot aquell episodi significa, també, que els veïns van conservar un punt de referència on abastir-se d’aliments. En Roberto Tejedor, que regenta una parada de congelats, no ha oblidat la sensació que va tenir aquells mesos del 2005: “El mercat era el lloc on els nostres veïns venien a comprar el menjar“, amb tota la càrrega simbòlica que té l’alimentació, i reivindica que aquelles setmanes van convertir-se en el rebost del barri.
És una sensació difícil d’explicar i que, segurament, només van entendre els veïns del Carmel aquell 2005. Si fem un paral·lelisme històric i ens traslladem al 2020, l’entendrem: la pandèmia de la covid. Que el Mercat del Carmel no tanqués i les parades poguessin continuar obertes en aquell context, va tenir una importància capital per garantir un servei tan essencial com el de l’alimentació en un barri que va estar, primer, en estat de xoc; després, envaït per la incertesa, i durant molt més temps, sense la mobilitat habitual.
Els lligams no es van trencar
En Roberto Tejedor recorda que aquells mesos “va haver-hi molta solidaritat amb la gent d’Horta, de la Teixonera i del Guinardó, que venien a comprar aquí per ajudar-nos”.
El carnisser Fernando Ruiz posa de manifest que, un any després de l’accident, “l’Ajuntament i la Generalitat va donar ajudes als comerciants del Mercat“, però tot i així, “vam passar un any molt dolent“.
Passats 20 anys de l’esfondrament, el Mercat del Carmel explica els efectes de què va suposar perdre, de cop, un miler de veïns. Ruiz detalla que “la gent que se’n va anar i ja no va tornar, era gent dels voltants del mercat, clients nostres”, però Tejedor apunta que, passats 20 anys, “encara hi ha qui continua venint a comprar al mercat per Nadal, i fa il·lusió veure’ls”.
Amb tot, durant aquestes dues dècades —com va passant en altres mercats de la ciutat— el Mercat del Carmel s’ha beneficiat de millores en l’equipament, però ha anat perdent paradistes, principalment, per la falta de relleu generacional o pel canvi dels hàbits alimentaris i de consum. Segons Ruiz, “falten prop de la meitat de parades que ara fa 20 anys”.
